Fa quatre anys, l’1 d’agost de 2019 vaig publicar en estes pàgines de Diari La Veu un article titulat «Superar la frustració de la investidura fallida i desactivar la llei de Murphy». Tractava sobre la possibilitat de bloqueig que contempla el sistema d’elecció del president del Govern espanyol. Feia referència a la Llei de Murphy, que pronostica que «Tot allò que pot eixir malament, eixirà malament».
Eixa possibilitat legal i eixe pronòstic de la referida llei murphiana ja s’han complit en la repetició electoral de les eleccions generals de 2016 i 2019. Perquè repetir unes votacions implicant a tota la ciutadania, perquè la falta d’acord en el Parlament obliga a eixa repetició és eixir malament. El sistema d’un sol candidat que ha de traure majoria absoluta o més vots a favor que en contra en l’acte d’investidura pot conduir (com ja ha ocorregut) als bloquejos parlamentaris i a les repeticions de les eleccions, tant generals com autonòmiques en algunes autonomies. Cosa que caldria evitar. Perquè una repetició d’eixe calibre és un desprestigi d’eixe sistema, i un fracàs general. I caldria canviar-lo per a evitar bloquejos i repeticions d’eixa classe.
El sistema d’elecció del lehendakari en el parlament d’Euskadi impossibilita el bloqueig i la repetició obligada de les eleccions basques. De manera semblant ocorre a Astúries. Tampoc hi pot haver bloqueig en el sistema d’elecció d’alcaldes.
Tots els sistemes d’elecció de càrrecs públics elegibles poden tindre coses a favor i en contra, però un procediment o via legal que puga dur a un camí o carreró sense eixida, és a dir, a un bloqueig, com el que també es podria donar ara, després dels comicis del 23 de juliol passat, és una gran fallida, que demana un canvi del sistema d’elecció del president del Govern.
Cal crear el marc adequat, que impossibilite els bloquejos, com seria modificar l’article 99 de la Constitució, que prescriu el sistema actual, en un procediment que impedisca el bloqueig en l’elecció del president del Govern i la repetició de les eleccions, si finalment no hi ha acord d’investidura. I exemples d’això n’hi ha sense eixir d’Espanya. A Euskadi, en l’elecció del lehendakari en el parlament basc, hi pot haver més d’una candidatura, i és elegit o elegida l’aspirant que aconseguix la majoria absoluta del parlament, en la primera votació, o qui més vots obté en la segona. Per a eixa elecció, es vota en positiu o abstenció, i no en negatiu. I no és possible el bloqueig en eixa tria.
El Principat d’Astúries té també un sistema semblant al basc per a elegir el seu president. Uns altres exemples d’impossibilitat de bloqueig són l’elecció del president o presidenta del Congrés i del Senat.
Igual ocorre amb el procediment d’elecció d’alcaldes, que impedix que es bloquege la tria de l’alcalde/essa, ja que és elegit i nomenat el candidat o candidata que obté la majoria absoluta, però si no es produïx eixa majoria, el càrrec correspon al o a la cap de la llista més votada del municipi. Per tant, és impossible el bloqueig ni la repetició d’eleccions. Pot ser millorable eixe sistema, però té de positiu que no hi ha possibilitat de bloquejar l’elecció de l’alcalde o alcaldessa i, per tant, no hi ha ocasió que es produïsca inestabilitat ni paràlisi institucional ni administrativa, amb conseqüències negatives per a la ciutadania.
El model actual, en què el candidat a president del Govern ha de ser elegit per majoria absoluta, en primera votació, o més vots a favor que en contra, en segona, dona lloc, entre altres inconveniències, a més xantatges i a més mercantilisme polític. Esperem que eixos bloquejos deixen de ser possibles amb els canvis constitucionals corresponents.
