L’Organització de consumidors, OCU, ens advertia que no ens prengueren el pèl amb la major part dels tractaments contra la caiguda de cabells: això és fals, ens deien, no hi ha tractament miraculós per a l’eixida dels cabells. Nokia, la gran companyia de telefonia, va estar denunciada per prendre’ns el pèl en la presentació de la seua novíssima terminal LUMIA 920; o la Infanta va manifestar en seu judicial que ella no sabia res de les manifasseries del seu home Urdangarín. Per la seua banda, en el recent debat per a les eleccions del 23-J, el candidat Feijóo ha defensat que va revaloritzar les pensions segons l’IPC o que Sánchez no col·labora amb la Justícia espanyola: això és una presa de pèl en tota regla, ha dit gran part de la premsa espanyola.
«Prendre el pèl» és l’expressió. És clar que l’expressió no pot agafar-se literalment, al peu de la lletra, Feijóo no es va menejar de la cadira ni va traure cap d’estisora per a esquilar; ja sabem que vol dir «enganyar o burlar-se d’algú». Sembla que en l’Antiguitat el pèl era signe de distinció, de bravura o saviesa. Llargs cabells, llargues barbes. Va ser Alexandre Magne qui va ordenar als seus soldats que es tallaren les barbes i cabells, per no ser presa fàcil en les batalles cos a cos. Però en l’Edat Mitjana encara pervivia entre els bàrbars i els germànics la identificació de saviesa i bravura amb els pèls i barbes. Quan agafaven un enemic, la primera cosa que feien era «mesar-li» o arrancar-li els cabells, com a senyal d’humiliació. D’aquí l’expressió «prendre el pèl a algú».
Però els anglesos, molt seus i especials, diuen «To pull someone’s leg», és a dir, «posar-li la cameta a algú» per a expressar allò mateix. I com és això? Doncs, en els segles XVIII i XIX, a Anglaterra, les bandes de lladres urbans proliferaven, anaven de dos en dos, i mentre un posava la cameta a un incaut vianant per fer-lo trontollar, l’altre rufià arrancava la cartera de les mans o de la butxaca del ciutadà assaltat. «To pull someone’s leg». Eixa és la vida.
Ja ho hem dit, Feijóo ens ha pres el pèl. O ens ha posat la cameta per fer-nos trontollar. Val tot?, la mentida i l’engany també?… Vaja gran candidat a president! Hui, potser, en llenguatge més actual, podríem dir «no em vacil·les!», o «no et quedes amb mi!», o, millor, «estàs de conya?»…
