La legislatura 2019-23 va ser brutalment sacsejada per la pandèmia de la Covid. Tal com estaven les coses, vaig deixar de fer preguntes punyents i en feia només de constructives. Em vaig convertir en un polític opositor de sucre. No me’n penedisc. L’Ajuntament treballà molt bé durant la crisi i mereixia que tots l’ajudàrem.
A nivell d’Iniciativa, la pandèmia va ser molt perniciosa. Abans que esclatara ens reuníem com a mínim una vegada al mes i preparàvem els plens. A partir del moment que es va fer efectiu el confinament, deixàrem de treballar com a grup.
Vaig prendre una decisió que alguns deuen considerar anòmala, però l’assumisc. Cullera té dos dèficits que a la llarga poden malmetre moltíssim el turisme. Jo els vaig anomenar dues o tres vegades en les comissions, i fins i tot n’he parlat amb l’alcalde i els regidors involucrats, però m’he guardat de manifestar-ho en cap ple. Pobles que són rivals turístics nostres podrien aprofitar-se’n i fer-nos molt de mal. Si l’Ajuntament no comença a treballar per solucionar-ho, tard o d’hora en patirem les conseqüències.
Una salutació especial als funcionaris municipals, els més ben pagats del món i els menys controlats. Si torne a nàixer, vull ser funcionari de l’Ajuntament de Cullera. Deuen ser tots ateus: és impossible que puguen creure que hi ha un món millor que aquest!
De la mateixa manera que en una moció em vaig enfrontar als altres 20 regidors, els esperava jo per a quan sorgira el tema del Manhattan. Segons el PATIVEL, hauria d’haver quedat rebutjat per a sempre, però estic segur que l’Ajuntament i els agents urbanitzadors remouran cel i terra per recobrar-lo, per fer-lo factible. Saben que, a més que està prohibit per llei, la situació mediambiental el desaconsella de totes passades. Tant els fa, s’hi deixaran la pell per impulsar-lo. Trenta o quaranta gratacels en la riba esquerra del Xúquer en la mateixa desembocadura.
M’imagine que un dels requisits per reactivar-lo serà que el ple municipal ho demane per unanimitat. Ací els espere! En el tema d’urbanitzar tota la muntanya, trobe que ho tenim pelut i que no deixaran ni un metre quadrat lliure de cases. Tanmateix, els qui ho tenen difícil amb el Manhattan són ells. Si més no, mentre seré regidor no hi haurà unanimitat per executar-lo.
Què faria jo davant un intent de corrupció? ¿Seria absolutament insubornable o començaria a escoltar-los a partir d’una quantitat? Un milió d’euros, dos milions… ¿Em mantindria ferm si la meua vida, o la d’un familiar pròxim, correguera perill?
Hi havia una vegada un poble on s’havia de construir un pont. Diferents empreses presentaren l’oferta per encarregar-se’n.
Una d’aquestes firmes, amb seu a Alacant, va citar un regidor i li va explicar que ells no guanyarien ni un xavo amb aquella obra, però els interessava molt fer-la per guanyar prestigi empresarial.
Dit això, posaren sobre la taula un maletí, el van obrir i li van dir que hi havia nou milions de pessetes.
-Són per a vostè a canvi del vot.
Al regidor els ulls li feren pampallugues i va estar a punt d’agafar-los, però se’n va privar.
-No estem parant-li cap trampa. Si vol li’ls donem en un altre lloc i de la manera que vostè trie.
-No -va dir el regidor-. Jo votaré la seua proposta per un factor primordial. I és el fet que són una empresa valenciana. Els diners, no els vull.
Arribà el dia del ple en què havien d’elegir l’empresa constructora i quina no va ser la sorpresa del regidor quan va veure que tots els altres, llevat de l’alcalde, votaren la mateixa que ell, l’alacantina.
-Això és que estan tots subornats! –pensà, clarivident.
La història no es va acabar ací. Faltava el colp de teatre. L’alcalde pegà una punyada damunt la taula i cridà:
-El pont el construirà Dragados i s’ha acabat!
Amén.
Una altra vegada una promotora pretenia construir una urbanització d’adossats pràcticament sobre l’arena de la platja. Calia ser atrevit!
De la nit al matí tingué llum verda per part de l’Ajuntament. Del matí a la nit dos regidors de l’equip de govern foren propietaris d’un bungalou cadascú en la urbanització platgera.
Diàleg de sobretaula
-Jo, en canvi, posaria la mà al foc per en Tal. Deu ser el polític més incorruptible del món.
-Lleva-la corrent o et cremaràs! Jo mateix el vaig untar i no em digué que no.
