Que hi ha un fort debat entre la gent nacionalista d’esquerres (o no) al País Valencià al voltant de què fer el proper 23J no descobreix res. Fixeu-vos-hi que dic nacionalistes, ja que en aquesta anàlisi no inclouré aquells que són d’esquerres, però no posen en qüestió el marc polític espanyol. Hi ha damunt la taula diverses opcions. D’una banda, votar una de les dos esquerres espanyoles amb possibilitat de tenir representants al parlament dels espanyols (PSOE i Sumar), sembla que la recomanació és tapar-se el nas i votar una o altra. Amb això, al remat, estan d’acord els que defenen aquesta opció, que tant s’hi val una o una altra; analitzarem aquest fet. D’altra banda, no votar i punt, una opció que ha provocat que se’ls haja dit de tot als que la plantegen. Hi ha sempre el recurs al vot nul, que té sentit si molta gent fa el mateix vot nul, car cal deixar constància a la presidenta de la taula cadascun dels vots nuls, o en blanc; hi ha, finalment, una altra opció que és votar una candidatura valenciana i valencianista com ara Estat Valencià del Benestar.
Miraré, en clau del nacionalisme d’esquerres quins elements hi ha a favor d’una opció o l’altra. En el primer cas, l’element fonamental i únic que se’ns diu és que tenim l’obligació d’aturar el feixisme de Vox. És un gran argument, és l’únic, però és realment fort. La qüestió important des d’un punt de vista nacional és que hom ja dona per amortitzat Compromís com a representant del País Valencià, que no és poca cosa, i tant s’hi val votar Yolanda o Pedro. Intentaré desmuntar aquest eslògan que ens volen vendre que hem de ser nosaltres els que hem d’aturar Vox.
Hi ha tres elements que posen en qüestió aquest eslògan: el primer ens ve d’Europa, i consisteix a posar en dubte que Europa permeta un nou govern on estiga l’extrema dreta. D’Europa estant, ja hi ha prou embolic amb Polònia, Hongria, l’augment del feixisme a Alemanya (recordem que ara com ara Alternativa per Alemanya està frec a frec amb la CDU/CSU), el feixisme Austríac o que el feixisme siga el primer partit a França i estiga governant Itàlia. Si vos fixeu, el panorama vist des d’Europa es més que decebedor i permet especular amb la idea que no permetrà un nou govern feixista, o almenys intentarà que no hi siga.
El segon element que posa en dubte aquest eslògan és el paper que farà l’independentisme català si hi ha una hipotètica majoria de progrés. Ara com ara és pura especulació, desconeixem com anirà l’abstenció, si Junts estarà per damunt d’ERC, o si la CUP entrarà, massa incògnites, però no és una mala hipòtesi que finalment decidisquen fer ingovernable Espanya.
El tercer element que crec cal considerar, és el fet que el PSOE ja va propiciar un govern del PP amb la seua abstenció en temps menys convulsos, per la qual cosa no hi ha ni una garantia que no torne a passar, Rufian ho ha avisat i López ho ha negat tan taxativament com Sánchez va negar que governaria amb Iglesias, en fi.
En resum, és molt probable un pacte PSOE-PP. De fet, el veig més probable que cap altra opció, si l’independentisme bloca el govern i les pressions d’Europa es mantenen.
Pel tot plegat, crec que per a nosaltres no és un bon negoci votar cap de les dues esquerres espanyoles.
Una segona opció és l’abstenció, costa molt, moltíssim, i crec que ningú dels que s’abstinguen en l’esquerra nacional ho farà sense haver passat hores d’insomni i debat, però hi ha arguments i una crítica: trobe que molts dintre del nacionalisme d’esquerres estem sent arrossegats pel debat al Principat, un debat que no és nostre, i crec caldria obviar-lo per prendre una decisió al País Valencià.
Finalment, la tercera opció fora votar Estat Valencià del Benestar. Desconec a hores d’ara si hi ha cap altra opció progressista valenciana. Caldria analitzar en termes de País si no seria bo fer una crida per, tal com va fer Batasuna anys enrere amb el Partit Comunista de les Terres Basques, concentrar el vot en una única candidatura. Fem tard i aquesta opció ni tan sols està plantejada.
Encara ens queda el vot nul i el blanc, del primer no hi ha cap directriu per a fer-ho al País Valencià, del segon, és molt transversal, tal com l’abstenció perquè puga ser llegit en clau pròpia.
La gent nacionalista ha de procurar construir el seu País, res ens garanteix que PSOE o Sumar ho propicien, ans al contrari. Com a demòcrates, tenim també l’obligació d’intentar barrar el pas el feixisme. Crec que tampoc en aquest cas votar a l’esquerra espanyola ho garanteix pels motius que he exposat, i considere que no hem de carregar a les nostres espatlles aquesta responsabilitat, quan ells no ho han fet al nostre País, tot permetent que el feixisme entre al Govern de la Generalitat o que la Diputació de València quede en mas del PP.
