Fa ja uns anys toquí en una Falla del Cabanyal, amb músics molt més grans que jo. Recorde una broma que feien cada dia: sempre començàvem els actes amb Xàbia, pasdoble etern, i el nom del pasdoble, invariablement, venia acompanyat d’un «pa que no es perga».
«Xàbia, pa que no es perga». Com si s’anara a perdre. L’hauré tocat quatre-centes vegades. Quasi tantes vegades com paraules té este escrit. Hui he tornat a sentir la mateixa sentència, però en lloc de Xàbia, em deien valencià. Cal estudiar valencià, «pa que no es perga». I no per altra cosa.
No és la primera vegada que sent este argument. Hem crescut pensant que parlem una llengua sense possibilitats. La idea que no hi ha literatura viva en valencià la tenim instal·lada en el cervell, i és difícil fer res més enllà de parlar-lo on ens sentim segurs que aquells amb qui parlem són valencians (o catalans o balears). Mantindre el valencià, sí, però només a casa, amb els amics, i a l’escola «pa que no es perga».
Jo dic no. No s’ha d’estudiar valencià perquè no es perda. No s’ha de parlar perquè no es perda. No s’ha de crear literatura, música, art, cultura, perquè no es perda. El valencià, per sort, encara viu, i viurà si per fi deixem d’intentar que no es perda. Tampoc em conforme a mantindre’l. L’objectiu ha de ser altre: expandir-lo, recrear-lo, fer-lo més gran.
S’ha d’estudiar, parlar i crear en valencià no per custodiar-lo, sinó perquè ens escolte tothom, perquè el valencià es llegisca ací i a totes les parts del món, per fer-lo un referent i destacat en tots els àmbits. En definitiva, per donar-li el valor que moltes llengües tenen gratuïtament. Si pensem només a mantindre’l, se’ns quedarà moribund, tombat en malaltia, incapaç d’alçar els braços. La nostra llengua s’ha de trasplantar, s’ha de posar en un test més gran, s’ha de deixar expandir i fer que les seues arrels arriben tan lluny com naturalment puguen. Mantenint-lo, el frenem. Promocionant-lo als quatre vents, l’espentem.
Cal escriure en valencià, fer cine i productes, música i empreses, restaurants i galeries d’art, sèries i entrevistes, tendes i projectes en xarxes socials, cercar i fer recerca en valencià per internet, i parlar molt, que ací tots sabem parlar. Això és, deixar empremta en absolutament tots els àmbits de la vida moderna. Un sol referent pot crear milers de seguidors.
La idea callada de no perdre les coses ja no val. Cal pensar seriosament en les possibilitats innombrables que té la llengua amb què cantarem nosaltres als nostres nets en el món modern. Aquesta no és menys forta ni més limitada que cap altra llengua. Estenem les seues arrels, ja ben fortes, fem-la veure i fem que s’escolte. Toquem Xàbia una i mil vegades, «pa que s’escolte en tots els llocs».
