Aquest matí hem anat al Mercat a muntar la paradeta. Al costat hi havia la del PP. M’han regalat dos bolígrafs, amb un dels quals escric en aquest moment. Ignore si el text se’n ressentirà. També volien donar-me un braçalet amb l’estanquera. Els ho he agraït, però l’he bandejat i me n’he anat corrent.
Faig un breu repàs mental de les últimes campanyes en què havíem vingut al Mercat i m’adone que ha mort un bon grapat de coneixences meues. Per uns moments pense que conec més gent morta que viva. Sé que no és així, però ausades.
A poqueta nit, com que no tenim res programat, me’n vaig a la presentació de la candidatura de Ciudadanos. És al Saló Multiusos del Mercat. Hi arribe que ja és gairebé l’hora de començar i m’espante: el recinte és ple. Només hi ha unes cadires lliures, totes juntes, i m’assec en una.
Faig una ullada i em sorprèn veure molta gent del poble de classe baixa i molt baixa. (Per què tots els pobres són de dretes?) També, tres o quatre exalumnes meus que no tenen el Graduat.
De sobte els integrants de la candidatura s’ajunten i venen a seure al lloc on era jo. Quin compromís! El líder se m’asseu al costat i em saluda amistosament. Podria alçar-me, agafar la cadira i anar-me’n a un altre lloc, però opte per fer-me l’invisible i em quede.
Fan un acte molt lluït, amb discursos llargs i ben travats.
Divendres, 17 de maig de 2019
A les sis de la vesprada faig un parèntesi en la descansada campanya electoral i em dispose a exercir de Pantera Rosa. O de Cobrador del Frac si teniu més tirada a l’etiqueta.
Tocat i posat, me’n vaig a Alzira a cobrar una factura de carabasses que va servir el meu fill fa cinc o sis mesos. Abans que el comerciant s’avinguera a pagar, el xicot li ha hagut de telefonar més de vint vegades. La meua dona també hi ha insistit telefònicament.
En vista de l’èxit, el meu fill va contactar amb un advocat per denunciar-lo judicialment. Aquesta providència la va publicar en els diferents grups de whatsapp en què opera.
El morós es va assabentar de la moguda per la xarxa i telefonà al meu fill per pagar-li. Quedaren de veure’s a Alzira, però hi vaig jo per evitar baralles.
L’individu mal pagador pertany a la Sectorial Agrària de Compromís, té un magatzem famós de productes ecològics, que envia a mitja Europa, i presenta un programa de temàtica agrícola en À Punt. Apòstol dels productes de proximitat, té plantacions de xufa a Sud-àfrica. Al costat de casa com qui diu.
Treballar per a ell és molt feixuc. Li has de dur el producte net, pesat i ben presentat en caixons, que has d’apilar en palets.
No et diu mai quan et pagarà ni a quin preu. De fet, et paga quan vol i al preu que vol.
El meu fill ja m’ha dit més de mil vegades que no tornarà a treballar per a ell, però no escarmenta i sempre torna a caure.
Ens trobem a la Fira Ecològica d’Alzira. Ens saludem com si res i em dona el xec. M’acomiade i me’n vaig. Hi trobe de casualitat Diego Gómez, l’alcalde local. Ens abracem efusivament i li desitge sort en les eleccions. Ell a mi també.
Cinc minuts més tard em telefona el meu fill. El comerciant ja li ha trucat i li ha dit que, per favor, elimine d’internet el correu en què deia que li devia diners i que el denunciaria. Té por que un secret a veus estiga consignat a la xarxa. Em demane com reaccionarà davant la meua denúncia en lletra impresa.
Comunique al responsable d’imatge que no tornaré a gravar el vídeo. Queda un poc desconcertat, però de seguida em pregunta si participaré en el míting o tampoc. Li responc que sí i note que no es queda gens content.
