Vivim moments de transcendència enorme. El futur d’Europa depèn de les decisions d’avui, que haurien de posar en el centre les necessitats reals de la ciutadania, dels pobles.
Els recents esdeveniments, i les decisions de Trump, han revelat a molta gent una realitat que moltes denunciem fa molt de temps: Europa està alimentant una guerra nefasta per al poble ucraïnès i per a la resta de pobles del continent, que no té res a veure amb la defensa d’uns suposats valors i del projecte europeu.
Els dirigents europeus han insistit en un seguidisme suïcida dels EUA, l’agenda del qual és contrària als interessos d’Ucraïna i d’Europa. S’han plegat als interessos dels EUA, que s’ha beneficiat d’aquesta guerra infame i que va boicotejar amb la Gran Bretanya un acord diplomàtic el 2022 que hauria evitat milers de morts i patiments a Europa.
El 2022 molt poques persones i organitzacions vam alçar la veu contra la guerra davant de l’ardor bel·licista. Poques vam defensar l’aposta per la diplomàcia, oposant-nos a l’enviament d’armes, a l’augment de despesa militar i a finançar Ucraïna alimentant la guerra amb una potència nuclear. Una guerra que els anomenats líders europeus hagueren pogut evitar i que acabaria com totes, milers de morts després, amb una negociació.
Als qui vam proposar les vies diplomàtiques enfront del consens guerrer, ens van criminalitzar i ridiculitzar. Avui queda clar que l’aposta bel·licista ha fracassat i ha conduït Ucraïna i Europa al desastre. Però els nostres dirigents volen continuar aprofundint la mateixa lògica amb què ens han conduït fins ací, impulsant el rearmament i l’economia de guerra.
L’alineament otanista i la subordinació als EUA de les elits europees han conduït al saqueig i repartiment colonial d’Ucraïna, a una Europa humiliada des de la voladura del Nord Stream fins al menyspreu del feixista de Trump, sense una estratègia comuna, que no pinta res al tauler internacional i que pensa seguir enriquint el complex militar industrial.
Parlen de tropes de pau a Ucraïna, estaran al servei del saqueig dels EUA allà, i hi haurà joves que tornaran en taüts als nostres pobles.
Planegen invertir 800.000 milions d’euros en «seguretat», i el secretari general de l’OTAN proposa reduir els pressupostos de pensions, sanitat o protecció social. De quina seguretat parlen? Les persones necessitem seguretat alimentària, habitacional, feina i pensions dignes, sanitat o educació públiques de qualitat, atenció a la dependència… Tot això estarà en perill amb l’augment de despesa militar compromès amb Trump.
Avui l’amenaça més gran a la seguretat d’Europa són els fons voltor que s’apropien dels nostres recursos, especulen amb els béns comuns i de primera necessitat i amenacen la nostra sobirania energètica, alimentària, financera i de comunicacions. Els perills són el feixisme bel·licista que mina els nostres drets i la nostra democràcia, o el canvi climàtic, mentre s’abandonen les polítiques de transició ecològica.
Trump ha deixat ben clar que els EUA són una amenaça a la seguretat d’Europa. És urgent abandonar l’OTAN, que només serveix els interessos econòmics i geopolítics dels Estats Units, treure les bases militars nord-americanes del nostre territori, i propiciar un ordre mundial multipolar, no basat en aliances militars.
És urgent la negociació per a una pau justa, amb una Ucraïna sobirana, democràtica i no-alineada amb cap potència (en una Europa no-alineada amb cap potència). Hem de liderar un canvi de rumb, proposar als socis europeus el control comú dels recursos defensius per a una seguretat compartida.
L’autonomia estratègica ha de fonamentar-se en la promoció de la pau i els drets humans a tot el món (és absolutament indecent la complicitat de la UE i dels EUA, amb el genocidi que Israel perpetra a Palestina) i també en les relacions assenyades amb els nostres veïns.
És essencial proposar, des de l’esquerra, una alternativa real de seguretat a la ciutadania, un projecte pacifista en favor de la vida i la justícia social. Cal plantejar que la millor política és la de la distensió i la coexistència pacífica, aturar l’espiral armamentística i tornar a plantejar polítiques de desarmament com es va fer després del final de la guerra freda el 1991.
El futur no està escrit. Totes i tots podem contribuir a la reflexió i el debat públic per a canviar el rumb i possibilitar un futur en pau i un horitzó d’esperança per a tots els pobles.
Marisa Saavedra és portaveu de Podem a Castelló.
