Fins ara, cada dirigent del Pp al País Valencià havia deixat el seu llegat més o menys monumental. Zaplana, per exemple, es va inventar el negoci de Terra Mítica. Carlos Fabra va fer construir l’aeroport de Castelló. Francisco Camps va inaugurar el Palau de les Arts, la Ciutat de la Llum a Alacant, el nou edifici de l’Hospital de la Fe, el Circuït Urbà de Fórmula 1… José Luis Olivas i Alberto Fabra no van arribar a tallar cap cinta inaugural, però és que van ser personatges de transició. Amb tot, Olivas, que a penes va ser president del Consell durant deu mesos, tingué després un paper impressionant en l’enfonsament de Bancaixa.
El record d’aquests personatges feia preveure que després de la nova victòria del Pp els negocis promoguts des del govern, tant si eren legals com si eren il·legals, anirien vent en popa; que Calatrava aixecaria tres edificis enormes semblants al Turning Torso; que Bernie Ecclestone tornaria a fer córrer els cotxes de carreres per les avingudes del port del València; que cada dia hi hauria als tribunals acusacions de prevaricació, falsificació documental, suborn, blanqueig de diners o que almenys els polítics rebrien llaunes de caviar rus i feixos de bitllets en bosses de Louis Vuitton.
Els votants del Pp i de Vox esperaven això amb candeletes. Què si no? O és que es pensaven que Mazón seria un De Gaulle o un Churchill en miniatura? És clar que no. Cap votant del Pp o de Vox esperava que Mazón fos millor que Zaplana. Els feia molta il·lusió tornar a veure grans obres de construcció. Un museu com el Guggenheim de Bilbao, posem per cas. I els era igual si això suposava la desaparició d’alguns milions d’euros. Però en lloc d’aconseguir el que esperaven, què han tingut? Quin serà el llegat de Mazón i del seu substitut, Pérez?
Mazón ha deixat un rastre sinistre. Quan ho tenia tot de cara, es posà a fer el bleda pels reservats dels restaurants. No tingué temps ni d’inaugurar un ambulatori. Pérez, el substitut, a penes ha arribat al govern s’ha vist embolicat en una història ridícula, per la concessió d’una comissió de servei a la seva dona en la Diputació de València. Aquestes miserietes són suficients per satisfer l’electorat? Al pas que van, no seran capaços ni d’inaugurar una carretera comarcal.
