El molt indigne Mazón ja no sap què fer per amagar la seua responsabilitat en la gestió de la DANA. Mai un polític en la història recent d’Espanya -si exceptuem el fanàtic Aznar– havia mentit tan covardament per salvar el seu cul i el del seu partit a fi de mantenir-se en el poder.
Al contrari del que podria semblar, Mazón no menteix atrotinadament, per anar eixint del pas. Les seues mentides, les seues veritats a mitges, formen part d’una campanya més o menys orquestrada, dissenyada, també, per una colla d’ineptes en comunicació política ensinistrats o educats en la desinformació que fien l’èxit de les seues accions en la ignorància i els prejudicis d’una bona part de la població.
La darrera víctima d’aquesta abominable campanya d’intoxicació que ha embrutat fatalment la credibilitat de les nostres institucions ha estat el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, a qui s’acusa inopinadament de no haver informat de les crescudes del barranc del Poio el dia fatal de la DANA. I, encara, d’haver-se amagat de l’opinió pública quan a hores d’ara encara no sabem del cert que va fer Mazón des de les tres de la vesprada fins a aproximadament les set en què va arribar al Cecopi. Mazón va mentir primer sobre amb qui va dinar, després sobre la situació del trànsit a València que hauria provocat que arribara tard… Fa res, el seu partit ha bloquejat la compareixença del nucli dur de Mazón en les Corts valencianes per a explicar què va passar en les hores clau del passat 29 d’octubre. I així, tot.
Tant se val. El PP farà el que calga per a carregar-li la responsabilitat de les 223 víctimes mortals a Polo. Justament, ahir dijous, els desgraciats que gestionen el compte d’X del PP (hauríem de saber qui són amb noms i cognoms) van fer una piulada del tot frívola, ofensiva, repugnant contra el president de la CHX en el mateix moment que els mitjans difonien la troballa d’un altre cadàver a Paiporta. L’escàndol va ser tan bèstia que el PP va acabar per esborrar la piulada.
Com vulga que siga, malgrat el clima ciutadà d’indignació, Mazón no tan sols no afluixa o se’n va sinó que continua al capdavant mentint i, sobretot, aplicant el manual de gestió del seu partit que consisteix bàsicament a posar en marxa la repartidora per a beneficiar les empreses amigues. Fa res, la Generalitat acaba d’adjudicar per la via d’urgència a l’empresa Silman 97 SL per 1,2 milions d’euros el lloguer de quatre unitats mòbils per atendre els afectats per la DANA. Es dona el cas que aquesta empresa és una de les que treballa amb el PP de Feijóo a Galícia. I no és l’única beneficiària d’aquesta loteria de la vergonya. Una altra de les empreses «amigues» agraciades en aquest cas amb 3,9 milions és propietat d’un constructor de la caixa B de la trama Gürtel, Becsa SA. Sense complexos.
Mentre es reparteixen els diners en nom de la «reconstrucció» i diu que demanarà en la Conferència de Presidents un Pla d’Inundacions Nacional que ja existeix i que va aprovar Mariano Rajoy, a À Punt li queden dies, setmanes per a convertir-se novament en un No-Do infame.
El canvi de la llei per a afavorir el control polític del PP i de Vox no és només un apunyalament a la televisió pública dels valencians ho és a la democràcia que no és viable sense uns mitjans de comunicació públics i professionals.
Mazón no perdonarà mai que À Punt haja mantingut durant tota la crisi de la DANA una línia informativa equànime. La televisió que vol aquest firaire és, ras i curt, la de l’accident de Metro de València que va manipular a cor què vols per eximir de responsabilitats al PP que havia abandonat el manteniment de les infraestructures mentre Camps somiava en convertir-se en la Califòrnia d’Espanya, mentre Canal 9 es convertia en la munyidora de corruptes a sou dels populars.
Ja té collons que el dia de la DANA, mentre la gent s’ofegava, Mazón estiguera venent la pell de la televisió dels valencians en una taula d’El Ventorro.
L’extrema dreta, la del PP i la de Vox, tampoc no li perdonen a À Punt que siga una televisió en valencià. Els mitjans més merdosos de Madrid ja s’han felicitat que el castellà es convertisca en la llengua vehicular de l’emissora, la qual cosa interpreten com una victòria contra el catalanisme, contra el sectarisme i no sabem si contra les hordes del marxisme.
Ja ens podem imaginar quina televisió eixirà sota el comandament de l’entorn de l’ínclit González Pons, la COPE o d’uns membres del Consell d’Administració nomenats per un partit com VOX que vol tancar totes les televisions autonòmiques.
L’extrema dreta es troba en ple procés de disseny d’un neorègim autoritari. El clima social els és favorable. Ser feixista ha de deixat de ser un problema. Ser un dirigent polític mentider, també.
