En l’any 2018, Ana Kasparian, periodista i comentarista política nord-americana, va fer unes declaracions en un debat televisiu que van córrer per les xarxes socials com autèntica pólvora: “No m’importa si sou cristià. De fet, lluitaré perquè tingues llibertat religiosa i practiques el teu cristianisme. Crec en això, però no crec en el cristianisme i això significa que no pots dir-me com viure la meua vida en base a la teua religió”. Evidentment, estes paraules, per als antiabortistes, van significar una blasfèmia.
Per a aquelles persones que creguen que la visita del papa Lleó XIV a Madrid, Barcelona i les Illes Canàries només és una visita institucional com una altra, van errats del tot. Al contrari, la visita del pontífex és tota una declaració d’intencions carregada d’un potent missatge polític.
En primer lloc, la mediatització de la seua visita, en un estat aconfessional —recordem-ho—, l’hem pagada entre tots, amb els nostres propis recursos: més de 15 milions d’euros; uns recursos milionaris que s’hagueren pogut invertir en altres aspectes notablement millorables com l’educació, el transport i la sanitat. En segon lloc, el govern espanyol li ha posat la catifa roja en el Congrés dels Diputats a un cap d’estat antidemocràtic. No crec que feren el mateix amb el dalai-lama, per posar un exemple.
Per a sorpresa de ningú, algun membre de Sumar s’ha justificat en xarxes socials respecte de per què assistiria a l’acte del parlament. L’esquerra de cartó, de nou, fent piruetes en un circ paral·lel a la realitat. Rufián tampoc s’ha quedat curt dient que els discursos de Lleó XIV són humanistes. No dic que no puga sentir sermons o discursos per tal d’analitzar-los, criticar-los i comprendre’ls, però humanistes? També ha dit que és bo veure el punt de vista del Papa sobre el món, perquè segons ell ve a advertir-nos que ve el feixisme. El diputat d’Esquerra Republicana es pensa que la gent es xucla el dit. Un més que altres, però. A més, cal recordar que Yolanda Díaz era fan número u de l’anterior papa Francesc I.
L’apropiació moral de l’esquerra d’estos dos papes comença a fregar el ridícul, quan se suposa que són els partits d’esquerra els que haurien de fer el buit a l’Església Catòlica per totes les actituds polítiques que ha tingut al llarg de la història i per la llarga llista d’abusos de tota mena. Tan sols per això, cap diputat de l’esquerra hauria d’haver participat en el paripé del passat dilluns. Imagineu-vos com està l’esquerra de perduda per tindre com a referent un cap d’estat antidemocràtic que per molts discursos “humanistes” que faça no canviarà res. Absolutament res. Podrà enfrontar-se a Trump, però este continuarà tirant bombes en companyia de Netanyahu i anhelar la invasió de Cuba i Groenlàndia. Podrà criticar el tracte que tenen els països cap als migrants, però Vox i PP no deixaran de pactar “prioritat nacional”. Podrà criticar la intel·ligència artificial en la seua encíclica, però els tecnofeixistes continuaran controlant el món i els governs tant de dretes com d’esquerres no tindran cap problema de veure amb bons ulls quan un empresari vullga instal·lar magatzems de dades en territori nacional.
Amb tot, les visites que Lleó XIV faça arreu del món serviran per a imposar un nou missatge conservador de caire democràtic cristià i que això de les utopies revolucionàries és cosa de comunistes i hippies.
