Va començar amb molt bones paraules la seua singladura com a presidenta de les Corts Valencianes. Fins i tot, semblava una gata moixa però tard o d’hora havia d’eixir-li l’haca ultradretana que porta dins.
El cas és que aquesta xica fina d’Albacete es veu que té afició a treure el «coño» quan es posa nervioseta i ha enviar a «tomar por saco» els diputats que la contrarien.
Sabíem que era una ultracatòlica, ultranacionalista, enemiga declarada del valencià, antiavortista furibunda, negacionista de la violència de gènere, però no en teníem ni idea que també era grollera de categoria especial. Ben mirat, amb un sou de vora 100.000 euros anuals i tenint en compte la seua formació acadèmica i professional no hauria d’alçar-se tan amarga per a anar a treballar. Hauria d’entrar a Les Cort radiant perquè fet i fotut, si no li haguera caigut del cel -o de l’infern- la ganga que li ha caigut de càrrec, és molt possible que estaria guanyant poc més de mil euros al mes com centenars de milers de dones de l’«España que madruga».
La Llanos és un dels exemples de l’horrible decadència política a què vivim abocats, de la barroeria d’una extrema dreta amb un potencial de destrucció enorme.
La diputada Rebeca Torró del PSPV ha demanat la seua reprovació i Compromís a través del seu portaveu, Joan Baldoví, s’ha queixat també amargament pels exabruptes de la senyoreta.
Estic convençut que la Llanos, lluny d’acoquinar-se, s’aürtarà com una mostela enfront de l’amenaça d’un rabosot si de cas se la intenta moure de la trona. La grolleria i el desvergonyiment és l’ADN dels membres d’aquesta secta política que sembla inspirada en una pel·lícula de zombies falangistes.
Al parlament d’Andalusia, el confrare de Llanos, Rafael Segovia, amb un somrís d’orella a orella, va titllar en seu parlamentària el PSOE de partit de puters, cocaïnòmans corruptes i mentiders. La diputada a Madrid, Carla Toscano, va referir-se a l’exministra de Podem, Irene Montero, d’alliberadora de violadors i de no tenir més mèrit en la vida que el d’haver estudiat en profunditat a Pablo Iglesias. El diputat de Vox al Parlament de Catalunya, Antonio Gallego, va tractar en un debat el president Pere Aragonés de «fill de puta»… Són només alguns dels exemples que deixen fora casos com el Carlos Flores, condemnat per insultar greument la seua exdona.
El PP no es queda curt. Només cal recordar el que «se jodan!» de la diputada Andrea Fabra -filla del corrupte Carlos Fabra- per a celebrar la retallada de drets dels aturats o el «hijo de puta» amollat l’altre dia per una Ayuso de mirada extraviada contra un impertorbable Pedro Sánchez.
No puc deixar de pensar en els discursos incendiaris del general Queipo de Llano convidant les seues tropes a la violació en massa de les milicianes o al psicòpata de Millán Astray increpant Unamuno en el paranimf de la Universitat de Salamanca.
Hi ha en tota aquesta actitud de pinxos de taverna, en aquesta agressivitat verbal davant de la qual mai no rectifiquen ni demanen perdó tota una exhibició de poder, una amenaça vetllada contra l’adversari, una demostració de força, un intent de deslegitimació de les formes respectuoses que exigeix el debat civilitzat en democràcia i, alhora, una humiliació per qui el defensa en aquests termes. Tot plegat, han vingut per a imposar-se amb el pretext d’una unitat nacional, espiritual i la defensa d’una llibertat suposadament amenaçada pels seus monstres familiars. Han vingut també a parasitar el sistema.
No són pertorbats mentals encara que pels símptomes ens ho pogueren semblar. Són, simplement, feixistes. Feixistes disfressats de devotes catòliques com Llanos o d’honrats ciutadans d’ordre com Abascal.
Si això no s’atura, aquesta expressió vomitiva del pensament reaccionari en les nostres institucions (com si no s’aturen els aldarulls al carrer protagonitzats per l’extrema dreta), la tendència serà a un increment del clima de tensió. L’entorn acrític fomentat per les xarxes, el discurs de no pocs mitjans de comunicació, el malestar social, en definitiva, l’afavoreix.
Ho va dir l’escriptor, Albert Camus: «Tota forma de menyspreu, si intervé en la política, prepara o instaura el feixisme».
