L’ONU acaba de dictaminar que la Llei de concòrdia contra la memòria democràtica aprovada per Mazón en connivència amb Vox vulnera tots els tractats internacionals subscrits per Espanya per a la protecció de totes les persones desaparegudes forçosament, atempta contra els drets humans i obstaculitza el dret a conèixer la veritat i fins i tot el dret a la llibertat d’associació.
La Llei de concòrdia és, clar i ras, un intent d’esborrar el passat, de fer caure la història en el pou del relativisme i de convertir una de les dictadures més sangonoses de la història recent d’Europa en un episodi llunyaníssim que cal desproveir de tota significació emotiva. Aquesta és la lògica dels hereus morals del franquisme per a qui la guerra civil va ser inevitable a fi de salvar Espanya dels seus enemics, com inevitable va ser una repressió que es va allargar 40 anys alhora que el règim glorificava les víctimes del seu bàndol. És ben bé, com si ara el govern d’un land alemany decretés silenciar el record de les víctimes del nazisme i a còpia d’el·lipsis acabés donant a entrendre que Hitler no en va tenir cap altra que actuar com ho va fer per a salvar la nació dels seus enemics.
Abans i tot que aquest abominable engendre legislatiu començara a rodar, el regidor de Borriana de Vox ja va iniciar pel seu compte la croada contra els enemics d’Espanya fent enretirar del Convent de la Mercè de la seua ciutat, la placa en memòria dels homes i les dones que van ser empresonats en aquell mateix edifici per raons polítiques tot just acabada la guerra. Segons Jesús Albiol, la placa tenia errors històrics i dades falses, les quals encara no ha desvetllat. Tant se val.
D’altra banda, les universitats valencianes han advertit que la llei no menciona la dictadura franquista, barreja èpoques i categories històriques i jerarquitza entre terrorismes al centrar-se en el d’ETA i no parlar del de l’extrema dreta o del de l’Estat perpetrat pels Gal. Fins i tot, afegeix la invenció de víctimes de la república, la qual cosa no té sentit atès que seria com parlar de les víctimes de la monarquia borbònica per a les d’ETA a partir del 1975.
A més, segons els historiadors valencians, la llei inclou una falsa equiparació entre dictadura i democràcia impossible d’equiparar des d’un punt de vista dels nostres valors democràtics.
Aquesta obsessió per ancorar el relat franquista no és nova en l’extrema dreta valenciana. Prou faena que va donar el PP durant la tramitació de la Llei de la Memòria Històrica impulsada per Zapatero, un pedaç per a salvar la cara de la democràcia després d’anys i panys de silenci. Només cal recordar Rita Barberà arrasant amb les foses comunes del cementeri de València, rescatant del calaix de la propaganda franquista el relat del martirologi catòlic durant la guerra i presentant, doncs, el colp d’Estat contra la II República i els assassinats del franquisme, com un mal menor.
Per si encara no fora poc, el PP, com ara, es va resistir tant com va poder a admetre públicament que el franquisme havia estat una dictadura deixant ben al descobert els seus referents ideològics. Tot plegat, en aquella casa, uns encara ploren de genolls davant la mòmia del dictador mentre que a uns altres, com a Mazón, simplement els la bufa atès que estan ocupats en altres negociats.
Entenc que entre el bonegó de l’ONU i el sentit comú del Constitucional que caldria aplicar al cas, aquest circ quedarà en no res, que no vol dir que Vox amb la complicitat del PP no continue fent de les seues: enretirant plaques, rebatejant llocs o finançant conferències i actes a major glòria d’un revisionisme vomitiu.
Bé, continuaran, si se’ls deixa, és clar. Si els ix a compte. Si les forces democràtiques callen i atorguen.
