Sí, ja ho sé! Ja sé que s’ha parlat i escrit molt sobre la Llei Rovira (està bé que l’anomenem així no siga cosa que, encara, alguna gent llija literalment el títol i crega que és una llei de llibertat educativa en positiu i sense saber ben bé això com es menja). La meua insistència a tornar a escriure sobre el tema ve a conseqüència de llegir la resposta que la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística ha fet a les 4.145 al·legacions que, persones individuals i col·lectius, han presentat a la consulta de tria de llengua base. Les dates estaven pensades expressament per a evitar precisament això, al·legacions. El procediment era absolutament farragós per a persones poc acostumades a la burocràcia digital, però bé, deixem-ho així. En plenes festes nadalenques (24/12/2024 fins al 2/01/2025) «amb la finalitat de recaptar l’opinió de les organitzacions i de les persones potencialment afectades». Així ho diu literalment el projecte d’ordre de la Conselleria d’Educació per a la consulta de la llengua base. I ho diuen amb tota la barra que es pot tindre quan, a eixes «persones potencialment afectades», a la majoria, no els ha arribat cap informació oficial. Han sigut les organitzacions sindicals, les universitats i associacions com ara Famílies pel valencià, organització recent constituïda per defendre’s d’aquesta llei, les que han procurat informació de manera voluntària als centres i a les famílies «potencialment afectades». I tot, en una època, les festes de Nadal, quan les famílies estan per altres coses, i amb la presència, encara, de fang corromput de la recent barrancà que ha afectat milers de famílies que tenien altres preocupacions vitals, immediates i necessàries. La Conselleria d’Educació, com si res hagués passat, ha seguit amb el seu programa (full de ruta li diuen ara) i ha prioritzat una consulta innecessària sobre una altra consulta d’una llei clarament anticonstitucional.
Tanmateix, i malgrat tot, les famílies han parlat, moltes han parlat en nom dels que no ho podien fer, són 4.145 al·legacions que en representen moltes més. És un clamor popular. Les famílies no volen entrar en el joc d’aquesta administració que només vol enfrontar i marejar el personal per finalment imposar una llei educativa que és només ideològica, però esta administració educativa ja ha demostrat amb creixences que està pel que està, per aplicar una política lingüística, en educació, de genocidi lingüístic de llibre.
La resposta de l’Administració educativa valenciana, és d’un cinisme esborronador, d’una poca vergonya sense precedents, d’un botar-se el sentit democràtic de la participació i del dret a ser escoltats que ratlla l’inimaginable. Per això la resposta a les 4.145 al·legacions, en 3 fulls per a tothom, és com el conte del pare Villete, Què? Jo no dic que Què? Jo dic que si vols que et conte el conte del pare Villete? No! Jo no dic que No! Jo dic que si vols que et conte el conte del pare Villete? Vinga, va! Jo no dic que Vinga, va!…. I així fins a l’infinit. Vull dir que els importa un rave el que s’al·legue, que tot ja està regulat en la Llei 1/2024 i que, per tant, «es desestimen les citades al·legacions, ja que s’ha de procedir a la continuïtat en la tramitació del projecte normatiu».
Davant eixa resposta, la comunitat educativa no pot abaixar els braços i acceptar-la resignadament. Com ja sabem, el Tribunal Constitucional veu contingut de pes i indicis d’inconstitucionalitat en la Llei 1/2024. És per això que, davant els «indicis», la Conselleria d’educació no hauria de seguir endavant en la consulta a les famílies.
També es continua tenint un altre problema de pes. Fa unes setmanes hi havia més de 10.000 alumnes sense classe a conseqüència de la DANA i no crec que les famílies afectades estiguen en condicions de votar a finals de gener del 2025, com pretén el conseller Rovira, ni prendre cap decisió serena i raonada, ni tampoc suficientment explicada, si abans no es “normalitza” la seua situació vital. En aquest sentit, i perquè no ens enganyem, l’administració educativa respon a les al·legacions que plantejaven el problema de la DANA amb esta flema: “…este aspecte es considera ha de ser abordat expressament en el projecte normatiu mitjançant l’addició d’una nova disposició addicional…”
No sé si aquestes consideracions se les plantejarà el conseller Rovira i el seu equip però, amb el que ens han demostrat fins ara, no podem esperar cap actuació decent.
Estem davant uns polítics, dels que ja sabíem que eren uns ineptes i uns genocides lingüístics. Ara, a més, ja sabem que no poden seguir ni un dia més al capdavant del Govern Valencià ni de la Conselleria d’Educació perquè han demostrat amb creixences que, per a ells, la prioritat no són les persones ni l’educació. La seua prioritat són ells mateixos, amb una falta d’empatia i una enorme ignorància del que significa gestionar, prendre decisions i estar al costat de les persones que més ho necessiten.
Un conseller d’educació responsable hauria d’haver baixat al fang, mai millor dit, hauria d’haver visitat tots els centres, veure sobre el terreny la situació. Un responsable d’educació no pot estar on line, ha d’estar present i això no ho hem vist en el Sr. Rovira, de qui, ara sí, puc dir que, només en poc més d’un any de gestió, ja ha demostrat que és el pitjor conseller d’educació que hem tingut en 40 anys. I això que opositors al rànquing n’hem tingut uns quants.
La consulta a les famílies i l’aplicació de la Llei Rovira, no ha de ser la «prioritat» ara mateix, no podem abocar a les famílies a més conflicte, a l’enfrontament, perquè sabem que tal com està redactada la llei, el 51% pot decidir per sobre del 49%.
Se suposa que les lleis, en educació, es fan per millorar i adequar els aprenentatges a la realitat social i al món que els tocarà viure a les futures generacions. No és així en aquesta Llei.
Sabem que l’aprenentatge en diferents llengües és enriquidor si es fa bé, i fer-ho bé pressuposa un plantejament que no té aquesta Llei.
Aquesta Llei només pretén minoritzat el valencià fins a la seua extinció en zona castellanoparlant i desdibuixar-lo tant com puguen en zona valencianoparlant.
Estem en «emergència lingüística» i davant d’una emergència cal actuar amb mesures contundents i sense pal·liatius. Ens hem d’oposar a la consulta fins que no hi haja un pronunciament del Tribunal Constitucional al respecte.
