El futur i el passat estan renyits, i, alhora, units com el poal i la corda d’un pou. O, dit d’una altra manera, el futur ha de superar o millorar el passat, per la qual cosa necessàriament hem de conèixer, hem de rastrejar, el passat. Quasi obligatòriament hem de fugir-ne i acostar-nos-hi. Cosa en aparença esquizofrènica, però, en realitat, catàrtica, alliberadora. Mirem el futbol:
l’Hércules CF, després de proclamar-se campió del seu grup en Segona RFEF, el 5 de maig de 2024, va lograr l’ascens a Primera Federació RFEF, antiga segona divisió B. “En una ciudad tan importante como Alicante y un club tan importante como el Hércules, sería muy egoísta por mi parte pedir que me quisiese todo el mundo, así que me conformo con que me quiera la mitad. Al otro 50% le dejo que vaya a su aire. Eso no va a debilitar mis fuerzas en el empeño de llevar al club a donde ya un día lo llevé y lo voy a volver a llevar. No sé si me costará tres, cinco o 25 años… (Información, 7 maig 2024)», deia Enrique Ortiz, propietari i president real del club, en la festa de celebració per l’ascens a tercera divisió. En la temporada actual, 25/26 que acaba de finalitzar, en el grup II de Primera Federació, l’Hèrcules ha quedat el nové de 20.
Però miren encara algunes perles més del personatge:
“Creo en la Santa Faz y en el ascenso”, afirmava Enrique Ortiz, màxim accionista de l’Hèrcules CF, en una de tantes peregrinacions al monestir de la Santa Faç d’Alacant, abans d’iniciar-se la descoberta de la “trama Brugal” (suborn, extorsió i tràfic d’influències), any 2010, Basuras RUrales Gestión ALicante. “A ver si la Santa Faz nos ayuda para conseguir lo que toda la ciudad desea, el ascenso”. Mireu què informava el diari Información el 07 JUL 2010: “El empresario alicantino Enrique Ortiz, una de las once personas detenidas, y posteriormente puestas en libertad, en la operación policial desarrollada ayer en Alicante y Orihuela, ha dicho hoy que se encuentra “tranquilo”, especialmente, porque su empresa mantiene una línea de “legalidad y honradez”… Ortiz, a més a més, apareix en el sumari amb l’intent de compra i suborn de cinc partits de la segona divisió espanyola de futbol (Córdoba, Huelva, Girona, Irún, Salamanca). “Le di 100.000 euros al portero y se tiró para el otro lado en el gol de Tote. Enrique Ortiz, máximo accionista del Hércules, revela en una conversación telefónica, a la que ha tenido acceso EL PAÍS, que amañó el partido de su equipo contra el Córdoba (El País, 03 agost 2010)”.
I el miracle es va operar: l’Hèrcules apujava a Primera Divisió (any 2010). Bon treball! Tot estava en la fe i l’intent d’aconseguir objectius. El mitjà, sembla, no importa si el fi ens du la felicitat. Tots contents. El màxim accionista, ho va celebrar de debò. El mateix Enrique Ortiz que ja apareixia en la Trama “Gürtel”, destapada l’any 2007/09, de finançament irregular del PP. Vaja!, d’això se’n diu estar en totes. El mateix Enrique Ortiz a qui l’Ajuntament ven el camp de l’Hèrcules amb la condició que el reacondicione, i, un temps després, apareix amb propòsits de traslladar i construir un altre estadi en un altre lloc i muntar hotels i centres comercials en el lloc de l’estadi antic. Anem anant! No pot ser!… Es desdiu del trasllat de l’estadi, però demana compensacions en forma de plusvàlues de construcció. Era el mateix Ortiz del polèmic Pla Rabassa (15.000 nous habitatges), en contenciós permanent per desequilibrar la ciutat, Pla Rabassa que acabava de sofrir una alteració i nova modificació per embotir l’emplaçament d’Ikea que, a més a més, volia un macrocentre comercial afegit per a d’altres firmes. Efectivament, el senyor Enrique Ortiz està en totes. L’alcaldessa i l’Ajuntament, als seus peus: “-Dime, cariño (a l’alcaldessa Sonia Castedo). –Mira (diu l’alcaldessa), que tenemos un pequeño problema, se nos han olvidado las chanclas a Enma, a Turi y a mí, en tu barco”. Ortiz semblava l’amo i senyor.
Ara, 2026, els ecologistes demanen en les llacunes de Rabassa la renaturalització d’un parc natural, llacs i boscos, per a la ciutat (fixa’t, tu, per a bé col·lectiu, públic: quin atreviment!).
El senyor Ortiz només té una condemna judicial a una pena de multa de 18.000 euros per haver fet regals.
“La honradez marca el camino,
con paso firme y sereno,
diferencia lo malo de lo bueno,
y da valor al destino.”
Així comença el Sonet d’una Confraria del Crist Natzarè espanyola. I nosaltres sabem que ”On va la corda, va el poal”.
