En temps del patró-or, Silvio Gesell sostenia que és suficient l’estampació del valor nominal en els bitllets de diner per acomplir la seua funció intermediant els intercanvis. Defenia el diner immaterial en paper, sense que represente cap promesa de ser canviable per una quantitat d’or. Llur convertibilitat es materialitza en els béns i serveis que puguen obtindre’s per ell. L’estricta funció del diner com a mitjà d’intercanvi(1), privat d’altres facultats que faciliten operacions especulatives. Un esquema afavorit per la convertibilitat aproximadament constant del diner en béns, és a dir, per l’estabilitat de preus entesa com la seua constància en el transcurs del temps(2).
Un esquema que li concedeix al diner el protagonisme que li correspon exclusivament com a intermediari dels intercanvis, que combat la capacitat dels posseïdors de diner d’especular amb els preus dels béns provocant-hi variacions en què bussejar buscant rèdits, i que li treu al diner el destacat i desproporcionat rol que representa en l’economia. Així ho expressa Gesell: «La demanda, com a acció arbitrària del tenidor dels diners, havia forçosament de produir oscil·lacions de preus, paralitzacions de vendes, desocupació i maniobres doloses»(3).
Com assenyalí en l’anterior article, la proposta de Gesell per tal d’assegurar, accelerar i abaratir els intercanvis, afavorint l’estabilitat de preus, era que el diner minve al tall que passa el temps, homologant-se als béns en corruptibilitat i envelliment, i pressionant els posseïdors de diners a l’intercanvi, igual que ho estan de pressionats els posseïdors de mercaderies. Quan el diner no flueix regularment, sinó que llur circulació està sotmesa a fluctuacions provocades per processos d’atresorament i aparició disruptiva, causa inestabilitats. Però si el diner és minvant, afegeix Gesell«… la totalitat de les reserves monetàries privades, que han de considerar-se com altres tants instituts emissors privats i pertorbadors, es dissolen automàticament, amb la qual cosa l’Estat (…) pot donar una base sòlida al sistema monetari»(4).
La base sòlida seria la lliure-moneda, el diner minvant regulat per l’administració de l’estat. Una moneda que, tal com apuntí en «La lliure-terra i l’interés» i «Lliure-moneda», «…perdrà la propietat de produir interessos i descendirà al nivell de mercaderia i treball»(5). Si les mercaderies, es deterioren i cal restablir-les o reparar-les, i el treballador ha de recuperar ses capacitats mitjançant l’alimentació, el descans i la distracció, el diner també ha de minvar per situar l’oferta, representada pels béns i serveis, al mateix nivell que la demanda, representada pel diner.
Fa cent anys Gesell tenia a disposició la tecnologia del paper, i en aquest suport físic basà son disseny del diner minvant: el diner segellat. L’explicaré exemplificant-lo amb els actuals euros.
No hi ha moneda metàl·lica, solament paper. Suposem que s’emeten bitllets de 5, 10, 20 i 50 €. Cal decidir el decrement a aplicar, quelcom que l’administració monetària pot ajustar, per assaig i errada, depenent de la velocitat de circulació del diner que vulga aconseguir. Gesell proposa una pèrdua del 0,1% setmanal, és a dir, 5,2% anual. El bitllet de 50 € tindria en el revers les 52 caselles corresponents a les 52 setmanes de l’any, etiquetades amb dia/mes de tots els dimecres (per exemple) de l’any. Continuem amb el bitllet de 50 €: si en començar el primer dimecres, el tenidor no ha pegat un segell de 5 cèntims (0,1% de 50 €) en la primera casella, el bitllet val 49,95 €. Si per negligència arriba igual a la desena setmana, en el mes de març, el bitllet valdria 49,50 €, i hauria de gastar-se 50 cèntims pegant 10 segells per a conservar el valor de 50 €. El tenidor del bitllet té afany a donar eixida al bitllet, un afany similar al que té el propietari de béns peribles, preferiblement abans que arribe el següent dimecres, sense haver-hi de pegar cap segell, tot i potser pense en pagar per endavant.
A la fi de l’any, un bitllet de 50 € complet haurà estat segellat amb 2,6 € que neutralitzen el decrement anual. 2,6 € repartits en unitats de 5 cèntims i aportats entre tots els tenidors del bitllet que s’han vist en el compromís de segellar, i que són un subconjunt de la multitud de mans per les quals haurà circulat. Els posseïdors de bitllets totalment segellats (que mantenen el seu valor) els podran bescanviar en l’administració monetària per altres de nous, començant un nou cicle amb l’any entrant.
I com s’obtenen els segells? Ja he dit que no hi hauria monedes metàl·liques. En el seu lloc, una emissió de bitllets d’1 € en forma similar als antics fulls de segells de correus perforats, d’on poder retallar unitats individuals. Aquests bitllets contendrien les usuals fraccions d’euro denominades en cèntims que servirien en els pagaments retallant-les segons necessitat, però també com a reserva de segells per a pegar en les caselles dels bitllets minvants més grans. Per exemple, podrien haver bitllets d’1 € dividits en 20 segells de 5 cèntims, altres, en 2 segells de 20 cèntims, 2 de 10 cèntims i 40 d’1 cèntim, etc. Amb la tecnologia basada en el paper es poden arranjar diverses combinacions.
Les noves tecnologies electròniques que permeten, amb teclats i pantalles, pagaments instantanis imitant l’efectiu, facilitarien el sistema de Gesell sense haver de manejar una pluralitat de bitllets i segells. Tanmateix, malgrat les complicacions de manipulació, el diner segellat arribà a dur-se a la pràctica en la dècada de 1930. Foren projectes locals que sofriren el recel i l’oposició estatal. En Europa germinaren en dos municipis, d’Alemanya i d’Àustria, i havent estat projectes exitosos, foren ofegats i prohibits pels poders de l’Estat abans que s’estengués l’exemple. Ho veurem.
(1) La funció d’unitat de compte està integrada en la de mitjà d’intercanvi.
(2) Alterant el significat de les paraules, els bancs centrals del món (també el BCE) entenen estabilitat de preus com el seu augment constant i moderat al voltant del 2% (vegeu «La bombolla global. Inflació planificada»).
(3) Pàg. 21 del document enllaçat (nota 1 de l’article anterior).
(4) Pàg. 23 del mateix document.
(5) Pàg. 11 del mateix document.
