Tecnics (tècnics), més (mes), ginets (genets), plaja (platja), aünar (conjuminar), llealtat (lleialtat), mig ambient (medi ambient), espectàcul (espectacle), maravellós (meravellós), mils (milers), del qual (de les quals), alçarán (alçaran), en (amb), organisació (organització), asociació (associació), nos (ens), event (esdeveniment) i unic (únic). Aquesta és la llista de les díhuit errades ortogràfiques, gramaticals i lèxiques que la regidora de Pedanies de València, Julia Climent Monzó, i també alcaldessa en funcions en substitució de María José Catalá (de vacances sobrevalorades) ha comés en un breu text de només cinc paràgrafs i mitja pàgina publicat en el llibret de les festes de la Correguda de Joies de Pinedo, una celebració amb més de segle i mig d’història que enguany té lloc del 14 al 16 d’agost en aquest barri del sud de València. Hi ha quasi més faltes que paraules.
La notícia podria semblar una simple anècdota, però no ho és. L’edil ha escrit el saluda per a les festes patronals com li ha rotat, no sé si en el seu valencià d’anar per casa, seguint les segregacionistes Normes del Puig de 1979 o potser en el nou valencià que propugna el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, el que es parla als pobles, l’última ocurrència de la dreta blavera. En qualsevol cas, ha sigut incapaç de fer ús del Servei de Normalització Lingüística de què disposa l’Ajuntament de València. Que jo sàpia, aquesta senyora és política, no filòloga, raó per la qual ha de sotmetre’s a les persones que saben i dictaminen en el terreny lingüístic. No fer-ho demostra dues coses: la poca importància que per a ella té presentar un text ben escrit i, sobretot, el poc valor que dona a la nostra llengua. Em pregunte si seria capaç de publicar en castellà un escrit amb semblant cabassada d’horrors de tota mena. Probablement, no. O sí, després de vore el que Vox ha presentat a Jumella (Múrcia) arran del nou episodi d’islamofòbia: el uso de dichas instalaciones sea exclusibamente […] para el ambito […] deportivo.
Quant a la participació d’altres representants institucionals en el llibret de la Correguda de Joies, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l’alcaldessa de Pinedo, Cristina Peris, sí que hi han fet servir un valencià normatiu pulcre. En canvi, el representant de la Diputació de València hi utilitza un valencià una miqueta més laxe, i la màxima autoritat del Cap i Casal, la torrentina Catalá, directament hi ha emprat la llengua de Cervantes, és a dir, s’adreça al veïnat d’una pedania completament valencianoparlant en castellà. No sé què és pitjor, si lliurar el text rajant sang dels ulls com ha fet Climent o només en español com diria Isabel Díaz Ayuso. En els dos casos, sens dubte, és un menyspreu claríssim al valencià, un arraconament constant a l’àmbit col·loquial i un desig d’acabar amb la nostra principal senya d’identitat.
La regidora delegada de Recursos Humans i Tècnics, Participació, Acció Veïnal i Pedanies (massa càrrec per a una analfabeta com ella en la llengua nostrada) contravé la llei que l’obliga a fer servir la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a qualsevol comunicació oficial. Però ja sabem que aquesta gent tan conservadora i tan antivalenciana, allò de complir la legislació, no ho du molt bé. L’AVL és l’ens normatiu al nostre territori, i per això al principi del tot, en la tirallonga d’errors comesos per aquesta experta en lingüística catalana (mode irònic on), no he inclòs cinc destarifos més perpetrats per la lloctinent que l’entitat amb seu al monestir de Sant Miquel dels Reis de València considera correctes, tot i que jo no usaria eixes formes mai de la vida: es dispon (es disposa), bellea (bellesa), deport (esport), vullc (vull) i raïls (arrels).
Com que des que governa de nou la dreta al País Valencià el blaverisme campa a pler, no m’estranyaria que intencionadament haja incorregut en tantes aberracions per diferenciar el valencià del català. Si en els exàmens, a l’alumnat, se li resta punts per cada pífia ortogràfica, si en les proves d’accés a la universitat poden baixar la nota un 10%, si el professorat que s’ha presentat a les últimes oposicions d’ensenyament secundari ha sigut durament castigat, al meu parer de manera merescuda, per cometre errors lingüístics de tot tipus en la redacció dels temes, per què no té cap penalització aquesta illetrada, ella que se suposa que ha de donar exemple com a representant pública que és? El seu és un valencià de bancal, i allí és on hauria d’estar, collint melons, però no en un despatx asseguda com una reina sense saber escriure correctament en una de les dues llengües oficials de la terra on governa i cobrant una pasta de l’erari. Després l’Administració exigeix als ciutadans un determinat nivell de valencià per a treballar en la funció pública. A ella sembla que no.
Si no volia enviar l’escrit al personal tècnic del gabinet corresponent per rubor, tenia al seu abast el Diccionari normatiu valencià, el corrector ortogràfic i moltes altres eines informàtiques com el traductor automàtic SALT de la Generalitat Valenciana que haurien presentat un text infinitament millor que el seu. Només era qüestió de prémer un botonet, de voluntat al cap i a la fi, però ni això. Li la bufa. Per això, jo no parlaria d’errors ortogràfics sense més, sinó de mala fe. Sí, trobe que publicar un escrit tan malament tan sols pot deure’s, d’una banda, a la indiferència i la desconsideració deliberades cap a la llengua valenciana, i, de l’altra, a la mala intenció expressa de qui redacta semblant barbaritat. Ara que estan eixint a la llum els currículums de molts polítics, estaria graciós que es fera públic el seu i que diguera que té el C2 de valencià o que és llicenciada en Filologia, per descomptat, Valenciana.
Al remat, textos com el de Julia Climent són el resultat de la política lingüística del Govern valencià actual, que consisteix bàsicament a regalar a tort i a dret el certificat de nivell C1 de valencià a tot l’estudiantat que haja passat per un institut en els últims quinze anys, i a donar menys diners a l’AVL i més a institucions secessionistes com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en la seua escriptura. Una vergonya. Un càrrec públic no pot escriure un text com li dona la gana. Em sembla un insult a la llengua, voler denigrar-la, folklore idiomàtic. És l’últim intent de desprestigiar el valencià com a llengua de cultura que és, un abús, una falta de respecte. A posta i amb malícia.
