Fa dos dies que m’he posat la vestimenta de turista. Certament, no la d’aquell que vol anar a llocs exòtics i allunyats del domicili diari.
Simplement, he fet un salt a Perpinyà. I com visc a Castelló de la Plana la distància recorreguda ha estat poca. De fet, amb aquest viatge no he tingut aquell sentiment de dépaysement que tenen els francesos tan exacte per a expressar aquell que sentim quan som fora del rodal quotidià.
La vida popular, diària, que té el veí de Perpinyà no és tan diferent de la que porta la ciutadania castellonenca.
No hi ha grans diferències si només mirem per damunt. Amb una mica més d’observació podem constatar que, per davall dels tòpics i per producte de la història recent, les diferències apareixen.
I és el cas que amb la clara voluntat de buscar alguna novetat editorial vaig entrar en la primera llibreria que, al mateix centre urbà, em va eixir al camí.
Soc lector de mena i tenir davant els ulls tota la diversitat que les portades de llibres ens ofereixen és un petit plaer que m’alegra fàcilment el cor.
Era una llibreria de traçat poc regular perquè s’havia estructurat conforme a les formes d’una casa antiga. De manera que semblava una mena de cova amb tot de possibles descobriments. Ara ací, ara allà, sobre una taula irregular o dins un pseudoarmari hi havia un llibre com un regal.
Vaig preguntar per llibres de viatges i la xica em va tornar la pregunta dient que què volia, si guies, relats sobre un viatge o narracions a partir d’aquests. A Castelló m’envien a les guies i prou. No hi ha una secció exclusiva.
Com a detall menut però amable sobre alguns dels volums exposats hi havia una mena d’opinió manuscrita afegida amb un clip. Darrere una sala n’hi havia una altra. I un altre dependent classificant i ordenant. Vaig eixir de la llibreria content, contentíssim. Amb dos llibres de butxaca nous de trinca.
Tornat de nou a casa visite una de les llibreries meues habituals. I constate que el comprat a Perpinyà per 11 euros ací me’n costaria 22.
Castelló té ara uns 180.000 habitants i Perpinyà, uns 150.000. Poca diferència si voleu. Però sí que n’hi ha de distància entre una societat i una altra. El nombre de llibreries no és igual ni de lluny, ni el de la seua qualitat, ni els preus. No hi ha dubte: històries socials i econòmiques diferents han fet que allà hi haja una tradició lectora superior a la que tenim ací. No cal pegar-li massa voltes per a comprovar la dèria de Vox en eliminar o prohibir lectures. Al final, anys i polítiques han marcat la imago mundi que té cada societat. Ací cal assumir que som un poble analfabet.
