Espanya continua sent una democràcia que es manté entre els primers 20 països segons Freedom House. Però, en els darrers anys, assistim a una mena de pluja fina que intenta implementar conceptes i actituds que podrien dur a una nova arquitectura institucional i política allunyada del sistema democràtic, tal com l’entenem.
Podem identificar alguns dels trets existents ja al si de la dreta espanyola que poden fer que la societat evolucione envers pràctiques i reformes orientades a concentrar el poder, debilitar els contrapoders i restringir progressivament el pluralisme, preparant una possible transició cap a un règim no democràtic.
El punt de partida és la irrupció de Vox en el panorama polític. Vox és un partit antidemocràtic per ser excloent respecte als immigrants i altres grups objectivament identificables; amb la intenció declarada d’il·legalitzar opcions polítiques contràries al seu ideari (independentistes o sindicalistes radicals); amb la persecució de col·lectius marginats; i amb una ideologia basada en la mentida i la propaganda, que dona aixopluc a grups d’expressió violenta.
La qüestió és que la dreta democràtica està assumint el discurs racista i xenòfob de Vox. El darrer exemple el tenim al País Valencià, on el PP adopta la prioritat nacional abans i tot que ho demane Vox. O, el que és més preocupant encara, el desprestigi que el president del PP fa del sistema electoral espanyol i la manipulació de l’ens electoral.
En aquest context hi ha tres idees fonamentals que la dreta espanyola està posant damunt del tauler polític: el desprestigi del sistema democràtic, la prioritat nacional i la construcció d’una majoria nacional.
Aquests tres puntals identitaris de la dreta espanyola són implementats en la societat espanyola sota un debat que gira al voltant de la regularització recent d’immigrants que ja resideixen a l’Estat espanyol; de l’aplicació de la Llei de memòria democràtica perquè els nets dels exiliats adquirisquen la nacionalitat; de la manipulació del cens junt amb la possibilitat de fer una tupinada; i tot barrejat amb la delinqüència i l’assenyalament dels musulmans.
El desprestigi del sistema democràtic es va iniciar tot just després de la formació del govern PSOE-Sumar i ha anat creixent a còpia de casos de corrupció. Ara, però, ha fet un pas més, amb una acció decidida a posar en qüestió el mateix sistema electoral, traslladant a la població, mitjançant els poderosos recursos comunicatius de la dreta, la sensació que el sistema no funciona. El paroxisme de la mentida arriba amb les declaracions d’Aznar, quan afirma que «estem a les portes d’un canvi de sistema». Però el desprestigi arriba molt més enllà i es fa objectiu quan la mateixa Unió Europea reclama revisar la separació de poders. És cert que les accions que envolten el PSOE i l’aura de corrupció que s’ha instal·lat no ajuden, però també és cert que, juntament amb accions de la justícia clarament recolzades per la població, hi ha episodis altament sospitosos de lawfare.
Aznar, que recordem que va involucrar el seu país en una guerra injusta i il·legal i mai no ha tingut la vergonya de demanar perdó; va mentir sobre els atemptats de l’11-M, afirmant que ETA n’era la responsable, quan l’atemptat d’Atocha, que es va saldar amb 193 morts i més de 2.000 ferits, era, per a molts, una conseqüència directa de la seua aventura amb Bush i Blair. Doncs aquest personatge, president de la FAES (Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials), inicialment vinculada al PP, és avui el principal think tank de la dreta espanyola.
Doncs bé, aquest personatge ha marcat el camí: la majoria nacional. Faríem bé d’acotar el terme. El que diu Aznar és que cal construir una majoria nacional, tot i que ningú no sap qui en formarà part i qui no. Es tracta d’un nou element sobre el qual s’hauria de sustentar la sobirania espanyola. El terme «majoria nacional» reforça la idea que existeix una majoria legítima amb interessos comuns. Construeix un «nosaltres» molt delimitat a través del concepte de poble espanyol, i ho fa sobre una base excloent.
El tercer element, la «prioritat nacional», suposa una idea contrària a qualsevol plantejament democràtic fonamentat en una constitució. El fet que l’extrema dreta l’haja presa com a estendard no és cap accident. És el concepte mitjançant el qual s’exclou un determinat grup del conjunt de la societat. Hi ha veus que justifiquen la prioritat nacional per «ordenar» la despesa pública; el problema és quan es lliga, com està passant a Espanya, a la pertinença a una nació que es vol transformar des d’un concepte ciutadà a un concepte ètnic (prioritat nacional més majoria nacional).
Quan es defineix qui té prioritat també es defineix qui queda exclòs. Construcció d’una majoria legítima, creació d’un nou concepte de poble sobirà i excloent, desprestigi absolut del sistema democràtic: tres elements que conformen la via cap a l’autoritarisme i que ja podem identificar en la societat espanyola.
Té raó Aznar quan diu que estem a les portes d’un canvi de sistema; només que aquest canvi s’encamina envers la substitució d’una societat democràtica per una que, d’acord amb els paràmetres de «majoria nacional», l’aplicació ètnica al concepte de prioritat nacional i la destrucció de la confiança en el sistema democràtic, no pot ser-ho de cap de les maneres.
