El conseller Rovira s’ha posat molt nerviós per la mobilització a favor del valencià i no perquè crega que la pot perdre en Elx, Alacant o en la ciutat de València, on la castellanització és tan profunda que seria un miracle guanyar, sinó perquè el que vol és una victòria total i indiscutible que legitime el lingüicidi que promou. Res de nou. Tot plegat, l’obsessió del nacionalisme espanyol ha estat des dels temps de la LUEV reduir les zones històriques de predomini del valencià a unes poques reserves «indígenes» en un grapat de comarques com a primer pas per a l’estranyament de la llengua del país. L’objectiu final, que ningú no s’enganye, és l’anorreament.
Així les coses, Rovira, el paladí de la llibertat, ha llançat als seus inspectors contra aquells docents que fan campanya a favor del valencià amenaçant-los -de paraula- d’expedientar-los si respiren. Però tal com han fet palès alguns professors és evident que l’administració no pot prohibir a la comunitat educativa -i menys encara en el context d’una votació- manifestar les seues opinions sobre una decisió de tanta transcendència.
Evidentment, el que hauria volgut aquest conseller i els seus confrares, és un referèndum franquista com els de 1946 i 1966, un revival de la ‘democràcia orgànica’ per a enterrar el valencià sense fer cap soroll.
En això, Rovira, va acompanyat d’uns quants grupuscles defensors del supremacisme lingüístic que odien fanàticament el valencià, el d’ací o el que es parla a Catalunya o Balears. Com odien el gallec o l’euskera.
Des de l’entitat Hablamos Español s’ha denunciat una campanya de desinformació i de pressió per part dels defensors del valencià que té com a objectiu implantar «el marco mental de los Països Catalans». Aquesta associació es lamenta, a més, que ni la Conselleria ni els partits hagen mogut un dit per evitar-ho. Sembla que amb els mètodes gansterils de les trucades de la por no n’han tingut prou atès l’escàs efecte que han produït. Potser haurien preferit que la Guàrdia Civil s’haguera endut emmordassats i emmanillats els defensors del valencià a Guantánamo, un toc de queda escolar, una suspensió de les xarxes com fan els xinesos si van mal dades.
Des d’Escuela de todos, vinculada a Sociedad Civil Catalana, també s’han fet el mateix tipus de manifestacions. Val a dir que la presentació de llarg d’aquesta plataforma al País Valencià es va fer el març de 2023 a Alacant on van celebrar les primeres jornades docents amb el títol La instrumentalización de las lenguas en los sistema educatives: exclusión del español.
Els uns i els altres, com la majoria de les sectes de l’espanyolisme lingüístic i dels mitjans pamfletaris que controla l’extrema dreta, viurien molt més tranquils si el valencià no es parlara, més encara, si tothom l’odiara amb la mateixa intensitat emocional que ells. En un món sense ni un sol valencianoparlant a la Península no existirien els catalans, ni els mallorquins… només hi hauria espanyols que parlarien espanyol i pensarien com espanyols de bé: mononacionalment.
Per acabar-ho d’adobar, la consulta -a més d’una solemne enganyifa ideològica- tècnicament és una merda a l’alçada intel·lectual de qui l’ha ideat. Una consulta que ha d’acabar per força anul·lada en els tribunals per atemptar contra els drets d’una bona part de la ciutadania, contra l’Estatut i fins i tot contra la Constitució que tant els agrada invocar.
El PP, una vegada més, ha mogut el vesper del conflicte lingüístic al País Valencià segurament per acontentar els sectors més reaccionaris amb una finalitat òbviament electoral, per propi convenciment, com a cortina de fum darrere de la qual amagar la incompetència criminal de Mazón, també. El conflicte entès, doncs, com a arma electoral i, alhora, com a element paralitzador de qualsevol possibilitat de reeiximent social del valencià.
Faran mal, tot el que puguen, molt. Allà on guanyen ho celebraran. On perden es venjaran obtusament, imprudentment, anul·lant els resultats o no aplicant-los, fent-ne cas omís. No tardarem a veure-ho. No serà la primera vegada que contra el valencià han fet mans i mànigues, s’han revoltat contra les lleis que ells mateixos havien consensuat i votat a favor. Han amenaçat d’acabar amb l’ús exclusiu del valencià a la televisió pública, han menystingut les universitats, volen tancar l’AVL i van per l’escola. Màrtirs d’una imposició durant quaranta anys d’una llengua que no parlen volen fer creure que els burros volen. Calleu i voteu espanyol!
