No és casual que el nou conseller aposte totalment pels bous al carrer, passant per damunt del contundent informe que el Consell Valencià de Cultura va emetre el 2009. Un informe emès amb motiu del Reglament de festejos taurins, llavorat per la Conselleria que regia el senyor Serafín Castellanos. Doncs, en aquella ocasió l’entitat consultiva en matèria de cultura demanava, com tot seguit el lector podrà comprovar, la supressió de la modalitat del bou embolat i alhora suscitava reformes importants en els festejos per tal de garantir els drets dels bous i la seguretat ciutadana.
El CVC al seu informe partia de tres observacions: A. La festa dels bous al carrer ha estat una tradició en algunes poblacions, però no en la totalitat de les que en aquests moments la celebren. B. La convenció de la UNESCO sobre el patrimoni immaterial de 2003, ratificada per Espanya, manifesta que les festes i tradicions han d’ajustar-se a les pautes de les societats avançades. C. És un fet acceptat el reconeixement dels drets dels animals. En eixe sentit es considera que els animals no deuen ser objecte de maltractament i, en cas de necessitat, el seu sacrifici ha d’ajustar-se a unes pautes, per tal que la mort siga mínimament dolorosa. Entrant en el cas concret dels bous al carrer, el CVC, considerant que en el bou embolat resulta manifest el fet l’animal és sotmès a un dolor innecessari, assenyalava que calia una reforma de la pràctica que implicaria la seua supressió i la recerca de fórmules festives que no implicaren eixe sofriment, suggerint modalitats imaginatives com podrien ser les que donaren dignitat al bou.
El CVC és una entitat consultiva, declarada com a tal en l’Estatut d’Autonomia, i els seus informes tenen com finalitat orientar la tasca legislativa i de govern de la Generalitat. Aquesta funció consultiva, però, va acompanyada per una pràctica que és la de que les autoritata en cas de no seguir el criteri de l’entitat consultiva, han d’argumentar i raonar la seua discrepància, recolzant-la en informes. Així doncs, el conseller, i per tant el Govern Valencià, en donar suport explícit als bous al carrer, està passant de la seua entitat consultiva.
És cert que durant els darrers anys de Govern del Botànic han continuat fent-se festejos de bous al carrer i, per tant, que ha existit tolerància, però també ho és que en moltes ciutats i pobles tal pràctica ha minvat o deixat d’existir, cas de la ciutat de València per exemple. Que la Conselleria de Cultura pretenga que aquests tipus de festejos és un bé patrimonial seria equiparable al fet que algú a Itàlia volgués tornar als espectacles dels romans. No cal tampoc oblidar les conseqüències negatives dels bous al carrer envers la seguretat de les persones, fins i tot com hem vist de persones que no estaven en la festa, igualment cal pensar en l’educació dels menors i la convivència als nostres pobles i ciutats.
Una vegada més, diguem no a una pràctica atàvica.
