Tezanos és un professor, un científic, a qui vaig tenir l’oportunitat de sentir en una cadena espanyola, i em va semblar un home molt assenyat, que deia les coses que diuen les científiques, i les deia com els científics les diuen, independentment de la disciplina en què siguem experts. En resum, amb una enquesta sobre 14.000 enquestats, una setmana abans de les eleccions havia clavat els resultats. L’estadística no té molts secrets, almenys l’estadística descriptiva, i és tant més robusta com major és la mostra. Així les coses, ens van torpedinar durant setmanes amb enquestes amb mostres que variaven entre 400 i 1.200 enquestats, un riure tot plegat. Però va servir per a crear un relat: que anava a haver-hi un govern PP-Vox. Així i tot, era mentida, ells ho sabien, i a més a més, ho van dir, però això no va canviar ni un mil·límetre el relat. I la mentida la continuen utilitzant: si hi ha noves eleccions, hi haurà un govern PP-Vox. Però això va contra tota lògica, com veurem.
La premissa, hipòtesi si voleu, per a entendre la següent anàlisi és que l’eix principal de la política espanyola implica mantenir la unitat del seu Estat. Per dur a terme aquest anhel cal fer algunes coses:
Primer i més important, és la instrumentalització de la por a l’extrema dreta. Una extrema dreta que semblava haver embogit entre el 28M i el 23J, com si volgués deixar patent que ningú, ni el PP podria pactar amb ells, en haver d’arribar tan lluny com ells en un discurs d’odi. Però contra tot sentit comú, el PP va beneir eixe discurs al País Valencià i Extremadura, sabent ja que eixa estratègia havia dut a la pràctica desaparició de Vox a Castella i Lleó les passades eleccions autonòmiques. És del tot irracional. En qualsevol cas, va servir per a generar un marc de pensament que haguera sigut impossible en qualsevol país democràtic. Aquest marc era i és, que hi hauria un govern PP-Vox, mai en cap moment, s’ha plantejat el que a Alemanya o França hagués sigut el normal (i ningú ha reclamat): un pacte PSOE-PP per a aïllar el feixisme i retornar a la centralitat política, ja que els models econòmics no són gaire distints i els avenços socials segur que no s’haguessen perdut. Però sembla que aquest fet, que és lògic i democràtic, no li interessa a ningú.
Segon, després de la desfeta de Vox, la constatació objectiva de la inutilitat de votar Vox per a la dreta, i l’evidència que un PP escorat a la dreta extrema no podrà governar, ens volen fer creure que en una segona volta li aniria millor a la dreta. I no, no li aniria millor, li aniria pitjor. A qui li anirà prou millor seran als independentistes catalans si bloquen el govern espanyol i són capaços d’arribar a alguna mena d’unitat estratègica envers les següents eleccions, i això sí que els fa por.
Novament, ens hem de preguntar: per què no es fa un pacte PP-PSOE? La reposta, necessàriament especulativa és que a l’Estat li interessa molt més «institucionalitzar» la diferència tot integrant en el sistema l’esquerra alternativa, ara ja desapareguda en eixa impostura política que és Sumar; l’independentisme tou d’ERC, i l’esquerra sobiranista basca. Fruit d’aquesta estratègia tenim la constatació de la desaparició de Podemos i la conversió d’ERC en un agent polític irrellevant. Podem dir, sense equivocar-nos, que allò que està realment pacificat és el País Basc, que amb el concert econòmic ja va bé, i no s’albira cap horitzó que pose en perill la unitat d’Espanya. I arribem al punt on conflueixen totes les estratègies espanyoles, integrar JxCat al sistema. Sols després que l’Estat haja digerit les diferències, fent-les irrellevants, podrà haver-hi un pacte PP-PSOE, si això es donés abans, Espanya cremaria.
Per a entendre com funciona aquesta mentida del govern PP-Vox per a integrar Junts a «l’establishment», cal repassar l’escenari que estan creant: primer el que ja hem comentat: l’esquer de Vox i la nul·la voluntat d’aïllar el feixisme. Segon, des del primer moment després del 23J s’han llançat dos missatges: el primer que Feijóo té impossible governar, ningú es planteja la col·lació PSOE-PP, s’ha construït un relat que fa impossible ni tan sols pensar en eixa possibilitat; en segon lloc, que el PSOE sí que pot bastir una coalició d’investidura, i ja dona per fet el sí de tots menys de Junts, però que ho aconseguiran. L’arrogància d’aquest discurs és feridora, per exemple per als valencians, condicionaran el sí a garantir el finançament? O per als catalans, de debò com va dir Turull, hom ha anat a la presó per la transferència de la xarxa de rodalia? Però siga com siga, des d’Espanya se’ns diu que el PNB li dona «portazo» al PP, però especula i especula amb el canvi del sentit del vot de Junts. En tercer lloc, fan de Puigdemont una caricatura, dient-li de tot. I així els líders d’opinió i politòlegs el posen com si fora un boig xirivia sense seny, acusen Junts de ser un partit sense rumb i poc fiable, etc., però encara i així diuen que segur que facilitarà la investidura, generant un relat absolutament incoherent. Per un costat, la repressió no cessa, la persecució de Puigdemont, Ponsatí i Comín, continua com si res; inviten a trair els seus votants, als quals Junts els van dir que no investirien un president espanyol si no fora a canvi d’un referèndum i l’amnistia.
A poc a poc, amb aquest vímet van construint un entramat que empenta Junts a un escenari on apareixeran com a culpables d’unes noves eleccions, que ningú vol (una altra mentida). Noves eleccions que poden portar a un govern PP-Vox, de nou l’esquer, i Junts hi seran els culpables. L’estratègia és clavar a foc en els cervells de la gent que si hi ha noves eleccions, llavors guanyarà el tàndem PP-Vox, i que això serà culpa de Junts x Cat (un maó més al mur de l’odi envers els catalans). Quan aquest fet, els estrategs consideren que s’ha assolit, s’abandonaran les negociacions i es convocaran eleccions, si abans Junts no ha cedit i li ha donat el govern a Sánchez. I ací s’obri un altre escenari, on el que s’intenta és «comprar» JxCat, diuen que la condonació del deute al FLA, la revisió del sistema d’impostos, etc., i els innocents de Compromís ara s’apunten. El cas és convertir la política en un mercadeig infame, si ho aconsegueixen ja sabem el resultat, la desmobilització de la gent, i ara sí, amb ERC muda i a la gàbia fruit d’aquesta política de mercadeig. Si aconsegueixen doblegar JxCat, la desmobilització serà total i les possibilitats d’un canvi radical a Catalunya i a Espanya seran nul·les.
De fet, això és el que es juga ací, la destrucció del moviment independentista, i per a això estan disposats a jugar amb el foc del feixisme.
