Per tercer any consecutiu, he aprofitat el llarg pont de les Fogueres de Sant Joan per a passar uns dies de pau, calma i descans en un oasi naturista, la urbanització Torremar Natura situada a la platja de Vera (Almeria). Vaig introduir-me en el naturisme fa díhuit anys arran d’un problema greu de salut que em va fer aprendre des de ben jove que, de vegades, la vida no atén a raons i dona molt menys d’allò que promet, i com a bon hedonista em vaig llançar a la pràctica d’allò que per a mi s’ha convertit ja en tota una filosofia basada en el retorn a l’estat més natural de l’ésser humà, la nuesa. Gaudir uns dies sense roba és una experiència única que recomane a tothom. No solament cal llevar-se els tèxtils, sinó també les pors, les vergonyes, els complexos i els tabús. Fora tot!
I si estar a la platja o a la piscina en conill és una passada, fer-ho amb un llibre a la mà ho és encara més. He vingut carregat de lectures, en paper i en suport digital, però tenia clar que la primera que volia mamprendre era, precisament, una obra que vaig comprar fa dues setmanes en la Fira del Llibre de Madrid amb un títol ben suggeridor, Promiscuidad (La Fea Burguesía Ediciones, 2025), del murcià Jan J. Martí, amb il·lustracions de l’argentí Juan Carlos Di Pane. He de dir, primer de tot, que el volum m’ha embadalit. Es tracta de trenta relats eroticosexuals entre homes contats amb perspicàcia i humor que són d’allò més captivadors i interessants. Si tradicionalment la promiscuïtat ha sigut associada a conceptes com el pecat o el vici i ha sigut vista com una pràctica bruta i incorrecta, l’escriptor hi fa una defensa fèrria, sense culpa ni vergonya, d’allò que simplement és sexe ocasional i sense compromís entre persones con el pubis y los sobacos ya sembrados de vello. Malauradament, eixe estigma de viciosos pervertits encara ens persegueix, i precisament hui és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, una jornada de celebració però també reivindicativa perquè encara tenim molts prejudicis per tombar. Ni un pas enrere! No tornarem mai als marges!
Per a l’autor, si tienes sexo esporádico con desconocidos pasan cosicas, algunes surrealistes i kafkianes com les ací relatades, però totes molt divertides. També assenyala que en la promiscuidad entre adultos de mutuo acuerdo se encuentran dos razones por las que vivir merece la pena: la risa y el orgasmo. No hi puc estar més d’acord. Hi ha poques coses millors en la vida que riure i arribar al clímax sexual. Estic convençut que darrere de les còmiques històries que ens ofereix s’amaga el seu bagatge carnal atresorat amb el pas dels anys, i per això em vaig atrevir a preguntar-li per una coneguda xarxa social si aquest ampli mostrari d’usos i costums sexuals gais era autobiogràfic. La seua resposta, com tot el repertori, va ser sagaç i mordaç: Si el libro fuera autobiográfico, sería muuuuucho peor, jajajaja. Tant si és personal com si no, el recull és excel·lent i paga molt la pena llegir-lo independentment de l’orientació sexual dels lectors, ja que la rialla i el morbo estan absolutament garantits.
Algo pasará, de eso no cabe duda… és com comença la cançó “Si pasa o no” de la malaguenya Vanesa Martín. En efecte, m’han passat moltes coses durant aquests dies d’esbargiment a terres andaluses, totes molt bones. He conegut persones molt interessants, com ara alguns catalans amb els quals he mantingut viva la llengua, un metge oftalmòleg de Múrcia, un filòleg hispànic d’Almeria capital o un alcoià divulgador de contingut grecoromà. Però m’agradaria detindre’m en una anècdota curiosa que em va succeir el tercer dia. Per una aplicació de flirteig gai vaig conéixer un xicon de 50 anys ben polit de La Línea de la Concepción (Cadis). El vaig convidar a sopar al meu apartament pensant que em diria que no, però va acceptar la proposta. Estava allotjat ben a prop i no va tardar a arribar-hi. Cal dir que el xicot, en persona, encara era molt més guapot que en la foto que m’havia enviat. Tot anava molt bé fins que em va preguntar a què em dedicava. Vaig respondre que professor i traductor, però si ho arribe a saber li hauria dit que obrer de la construcció o llenyataire. El cas és que al xic, que em va dir que era infermer, li va canviar la cara, tant que li vaig haver de preguntar què passava. La seua resposta em va deixar esbalaït: no li atreien gens els homes amb professions que impliquen un cert nivell cultural o intel·lectual.
Sincerament, no m’havia passat una cosa així en ma vida. No exagere si dic que em vaig quedar de pasta de moniato. Fins ara m’havien rebutjat per moltes altres raons, fonamentalment per la panxeta (grassofòbia), però mai per la meua faena. El xic deia que el seu fetitxe eren els camioners, els lampistes, els zeladors de l’hospital en què treballa, els agricultors, els jardiners, el pescater del seu barri…, però no un docent universitari que acaba de publicar un llibre. Insistia que li resultava impossible trempar-se amb gent amb estudis superiors. O siga que, com l’amiga d’un amic, per a fregar, millor algú que no tinga l’ESO. És una suposició meua, però imagine que prefereix persones amb temes de conversa banals i poc profunds per tal que no li puguen rebatre res. I, és clar, jo que em considere un poc sapiosexual (que sospite que no sabrà ni què es) i que valore molt una bona xarrada amb criteri, estava clar que no teníem res a fer. Així que per on va vindre se’n va anar, això sí, va tindre el detall de regalar-me una botelleta d’oli d’oliva verge extra del seu poble de Jaén, i per descomptat també aquest singular succeït que sempre recordaré i que contaré amb més detall el dia que m’anime a recopilar, perquè en tinc unes quantes, totes les meues batalletes eroticofestives com ha fet Jan J. Martí en la seua entretinguda antologia.
Per a llevar-me l’amargor que em va deixar la trobada amb el sanitari, el cinqué dia em compensà amb un bonic regal. En arribar de la platja a migdia, com d’habitud, vaig dinar i vaig fer una becadeta. En despertar-me s’havia ennuvolat i, fins i tot, plovisquejava. S’havia fotut el pla de piscina. Aleshores, vaig obrir altra vegada l’aplicació i vaig vore a 100 m de distància un perfil nou amb un tors escapçat i afaitat que no havia vist des que hi havia arribat. Sense tallar-me un pèl, li vaig enviar un Moles! i, automàticament, em respongué amb un gràcies i un Estás cerca. ¿Torremar? Encetàrem una conversa molt amena i agradable fins que en un moment determinat li demaní una foto per posar-li cara i, oh sorpresa!, era un adonis que tenia fitxat d’anys anteriors i que, sincerament, està per a xuplar-li els dits, o altra part del cos. En un principi em vaig quedar paralitzat, no sabia com reaccionar, però vaig perdre la vergonya i vaig acceptar la seua proposta de vore’ns. El vaig convidar a prendre una infusió, i al cap de cinc minuts estava en la terrassa del meu apartament prenent una tisana amb un donostiarra impressionant en tots els sentits. Vam passar la vesprada junts com si ens coneguérem de tota la vida, el diàleg va fluir amb espontaneïtat i resultà d’allò més interessant. Conéixer aquest mutila guapo i simpàtic va ser una experiència inesperada i gratificant per moltes raons, però sobretot perquè l’endemà em va presentar el seu xicon i els tres ens vam avindre molt bé els dies que vam coincidir junts. Tinc la sensació d’haver fet uns nous i bons amics, i això és meravellós.
I la tercera és la bona. A través de la mateixa app una nit vaig establir contacte amb un xic que es trobava una miqueta lluny, a Almeria ciutat. Vam xarrar i al dia següent, com que estava de vacances, va reservar dues nits per la zona de Vera per tal de fruir del sol i el mar. Vam quedar després de sopar i de seguida hi va haver una forta connexió física entre els dos, a l’instant ens vam sentir còmodes i les temptacions, els instints, els impulsos i els apetits naturals van fer la resta. Era la revetla de Sant Joan, i els focs artificials no solament van esclatar des de la platja. Ja se sap que a l’estiu, tota cuca viu. Fou una nit meravellosa, especial, tendra, de traca i mocador, i també la més curta de l’any, efectivament.
Si els amors d’estiu són aquelles relacions romàntiques o passionals que solen sorgir durant l’estiu, especialment en vacances i que es caracteritzen per una curta durada, una intensitat emocional, un context especial en un ambient relaxat com poden ser les platges o durant un viatge i sense un compromís a llarg termini, potser he assistit als primers flirtejos d’aquest final de primavera i inici d’estiu. Però, sincerament, més que amors, jo els catalogaria de coneixences i amistats, que de vegades poden ser molt més fructíferes que un polvo mal echado. Per tant, agraïts siguen aquests tantejos oberturistes a experiències noves que desperten la sensualitat i reporten benestar tant físic com emocional. Com és sabut, l’arribada del bon temps comporta optimisme i canvis en el nostre organisme. Nuet, done la benvinguda al període estival i confie que vinga carregat de moltes alegries per al cos i per a l’ànima. Bon estiu a tothom!
