És tan evident el títol de l’article que d’usar-lo ara se me’n fa la cara roja, ja que per tothom és ben sabut i arrelat. De fet, la cara roja ja me l’han fet els felins com el carbó, els quals habiten circumstancialment ma casa com sabeu, en haver-se acostat a la pantalla del portàtil furonejant. Ells, uns Beethoven’s com la copa d’un pi, hi disposen de la seua pròpia dita a manera d’antònim: «sense diners no hi ha ratolins», ja que lògicament, els gats de torrons, gens de res. No em torqueu el front per favor. Tot ve al cas pel tema de l’insuficient finançament del País, el qual em propose una vegada més comentar, i en van …

Com sabem l’anterior, caducat des de 2014, també ens perjudicava, i no abordada la revisió ni en el període de les gavines d’en Mariano Rajoy, ni tampoc en el de Pedro Sánchez i el seu govern més progressista. Alguns reputats estudiosos de la matèria, diuen que ja fa més de 120 anys que ens perjudica. I així estem, torejats pels «pares de la pàtria» primer, i ara per la senyora Montero ministra d’Hisenda de Pedro Sánchez, malcorant de vegades el «pobre» Baldoví, que s’ha fet pols la gola a força d’escridassar-los. Altres representants del poble valencià, com els de Vox, PP i PSOE, plegats, mut que mut, mentrimentres ací al País els gats sense ratolins, i les persones si quan ve Nadal volen torrons, s’han de rascar les seues pròpies butxaques.

I qui s’ha mogut al llarg dels temps, i ara mateix amb insistència?, doncs la societat civil per exemple, el 12 de juliol de 2021, de les mas d’Antoni Infante i José M. Copete, amb una carta oberta que ocupa quatre folis, adreçada a la ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero sobre l’assumpte, explicant-li fil per randa, una vegada més, l’espoli a cinc milions de valencianes i valencians. La missiva anava en castellà, sense remei, atés que al «modèlic altiplà» del nostre idioma ni saben ni volen saber-ne res, ço de la meua banda, perquè ni al Gobierno, ni al Congreso de Diputados, hi disposen de traductors. Tot a pesar de ser sabedors que l’Estat Espanyol, hi té signada la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, per tal que no hi haja cap discriminació.

Però, a ells què?, com deia un espot publicitari a l’època que un servidor hi lluïa pèl de bresquilla: «A mi plin, yo duermo en pikolin». Els negrets més papistes que el Papa, amollen tres meus i m’aconsellen moderació, ja que el finançament l’estan negociant i està a tocar. Ara el dels meus sóc jo, i n’emet quatre meus.

Tornant al fil del relat, la carta li recorda a la senyora ministra, a banda de la caducitat del model (2014), que només la manca de recursos li reporta al País 1.600 milions d’euros anuals, és a dir 321 euros per habitant que el govern de la Generalitat no rep. Per tant, eixa deshonra vers els valencians i valencianes ha estat l’inici de contraure a hores d’ara un deute històric de si fa no fa 50.000 milions d’euros, impagable de totes totes, el qual com que és el manotejat FLA, el financer, cal amortitzar-lo any rere any afegint-hi els interessos corresponents. L’amortització si fa no fa, representa el 28% de tots els recursos, ja de per si escassos.

També li recorden a la senyora ministra en la missiva, instant-la que el mateix govern, que disposa de dades per avaluar les inversions històriques, més aviat la manca d’elles, és el que hauria de realitzar els estudis pertinents, a l’hora d’avaluar, oferint-se’n des de la mateixa societat civil, amb el concurs de persones expertes, per tal ajudar-lo a fer una avaluació plausible.

Segueix la carta que, amb caràcter d’urgència, proposa i planteja la condonació del deute legítim xifrat amb 50000 milions d’euros, la qual acció, valdria per a dedicar el 28% dels recursos del Govern valencià, als efectes de dedicar-los a atendre despeses més peremptòries i humanitàries, com són la sanitat, l’educació i els servicis socials. L’escrit els signen Antoni Infante per banda de Crida pel Finançament, i José M Copete. Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) al qual sense cap mena de dubte em sume, i també ben segur, els més de 20.000 manifestants, que ho reivindicàvem a la tardor de 2019.

Per la meua banda, dir que entre els molts articles que m’han editat a Diari la Veu del País Valencià, hi ha un del 14 de juliol de 2015, titulat «El País sota mínims», i així estem encara huit anys després. També hi ha un altre ben significatiu sobre el tema del 27 d’agost de 2020 titulat: «A cada bugada perdem un llençol», amb dades actualitzades. Encara més actualitzades i, per tant, més recent, com l’article de la reputada periodista Laura Martínez d’elDiario.es del 7 d’agost proppassat.

I davant de tot açò què diu el deixeble de Zaplana, Carlos Mazón Guixot, president de la nostra Generalitat, sobre finançament; punta d’ariet volent fer sang, en les recents campanyes electorals, sobre l’insuficient finançament, la manca l’aigua, i de llevar les mans brutes dels catalanistes, de sobre les coses sagrades d’aquesta espifiada autonomia? Doncs diu que no hi ha cap negociació política, per tal d’abordar la reforma del model de finançament. Reclama alhora responsabilitat per enllestir l’excepcionalitat valenciana, criticant i alertant que tot es pogués convertir en un mercat persa. Però, hom es pregunta tot a pesar dels pesars, ell què diu concretament?, doncs res de res que no fos allò del «mercat persa», perquè pot ser que ell vocalista i cantant de pro, deixeble de Zaplana, i el torero vicepresident lloador de Franco, Babieca, i Pelai II? Doncs només estan per a veure-les caure.

Als negrets els he emocionat. Seré un populista reaccionari, com el Micalet de la Seu? M’amollen quatre meus d’assentiment de conformitat, en el sentit que no passe pena, alhora que em diuen a cau d’orella aquest aforisme:

«Guerres, fam, opressions… Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits. El major de tots, però és d’haver-nos-ho acostumats, fins al punt de fer-nos-en còmplices per indiferència».

Ei, negrets com el carbó, d’on haveu tret aquests aforismes? Són de Joan Fuster, que què!!! Una vegada més em deixen de pedra. Si em punxen, no em treuen sang!!!

Comparteix

Icona de pantalla completa