Dilluns 19 de setembre en À Punt vam poder veure el programa Zoom sobre els bous al carrer. Vaja per davant la meua felicitació al programa perquè va estar molt ben documentat, realitzat i presentat, i va donar veu a totes les parts implicades en el tema: penyes taurines, la fundació Satine, associacions de veterinaris com Avatma, associacions animalistes com Pacma i Animanaturalis, polítiques i administració local i autonòmica.
Un programa que és molt bon exemple del paper que ha de complir una televisió pública que ha de divulgar, informar amb profunditat i amb qualitat sobre temes que ja es troben al carrer i que ens interpel·len a totes i tots. Quina llàstima que, pel fet de no tindre reciprocitat entre el conjunt de ràdios i TV públiques del nostre àmbit lingüístic, aquest programa no s’haja pogut veure també a Catalunya i molt especialment a les Terres de l’Ebre, on els bous al carrer també continua sent una pràctica present en diversos municipis.
Cadascuna de les espectadores es va veure identificada amb els arguments a favor o en contra dels bous al carrer. Depenent del nivell de sensibilitat envers els drets dels animals i de les persones, sobretot els de la infància, i els coneixements existents sobre el patiment dels animals, trobem als qui manifesten que els bous que són utilitzats com a diversió dels humans pateixen malestars físics i psicològics extrems i fins i tot la mort. Que aquest tipus de celebracions són un perill tant per als animals com per a les persones, i que ajuden a transmetre entre la població joveneta que la violència contra els animals és divertida.
De l’altre costat trobem els qui defensen la festa, emparats en tradicions arcaiques, afirmen que hi ha molta afició entre la població, que genera beneficis econòmics i llocs de treball, i que tot en aquesta vida té un risc i un perill, que «tots patim» i, per tant, cal seguir.
Entre ambdues posicions va haver una coincidència important que hauria de ser la clau per al futur d’aquests actes: segons una postura i l’altra, els accidents, les desgràcies, les morts de persones, la participació de menors, el consum abusiu d’alcohol, el patiment de l’animal i la mort sobtada del bou per estrés o per asfíxia són INCONTROLABLES i IMPREVISIBLES malgrat les mesures que s’han implementat fins ara i les que es puguen implementar. Però això, malauradament, sembla que no és rellevant.
Com a societat no ens podem permetre pensar que la vida de les persones, la dels animals i l’adoctrinament de menors siguen un tema secundari i sempre per darrere de la diversió d’alguns.
I en l’àmbit polític tampoc sembla acceptable que les penyes taurines en alguns municipis s’hagen constituït -amb el suport del lobby empresarial taurí-, en un contrapoder profundament antidemocràtic. Des d’aquest contrapoder es fa xantatge polític als ajuntaments i a altres administracions, intentant que garantisquen la continuïtat d’aquesta activitat i que financen amb diners de totes i tots les despeses de la seua festa i el seu negoci. En última instància el lobby taurí cerca que les administracions rescaten els seus negocis de les dificultats econòmiques que travessen per la caiguda en picat del nombre d’assistents als espectacles taurins de pagament, com passa amb les corregudes de bous.
Això és intolerable i esperem que les administracions públiques no cedisquen ni es dobleguen davant les penyes i el lobby taurí. Per què? Simplement perquè hi ha coses de la vida diària més urgents i més importants.
