L’Associació de Juristes Valencians (AJV) fa una crida a donar suport, el dia 29 de juny, a la campanya per recuperar el dret civil valencià. Una reivindicació compartida al País Valencià per la totalitat de partits -excepte l’extrema dreta-, sindicats, institucions i societat civil. A Madrid sembla que eixe suport no és tan ferm i s’esquerda. Els fets ho certifiquen. Més de dos anys després que les Corts Valencianes aprovaren demanar una reforma constitucional que incloguera el reconeixement del nostre dret civil i que la Mesa del Congrés l’admetera a tràmit, continuem sense que es facen els passos necessaris per aprovar-la malgrat l’existència d’una majoria parlamentària per fer-ho.
Ara, gràcies a la iniciativa del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i de l’AJV, s’obri una finestra per aconseguir la recuperació del dret civil valencià. Aprofitant la futura modificació de l’article 49 de la Constitució espanyola per substituir el terme «disminuït» per l’expressió «persones amb discapacitat», es pot incloure una esmena que contemple la recuperació del dret civil valencià. CERMI i AJV han acordat que així siga. El diputat Joan Baldoví ha presentat l’esmena. Ara cal que els mateixos partits que a València defensen el nostre dret civil voten a favor. Això seria exercici de valencianisme, coherència i responsabilitat, però també de respecte a les decisions del poble valencià. No fer-ho seria un nou menyspreu. Cal recordar que aquest dret està contemplat a l’Estatut d’Autonomia i desenvolupat a diverses lleis que van ser recorregudes pel govern espanyol i anul·lades pel Tribunal Constitucional.
La commemoració dels 40 anys de l’Estatut d’Autonomia no serà completa si no hi ha un compromís ferm i real del Consell, del govern espanyol i del Congrés per restituir a les valencianes i valencians el que ens pertany per història. «40 anys fent País» també suposa que, ara i ací, es recupere el nostre dret civil com el tenen altres nacions i nacionalitats històriques.
La recuperació del dret civil valencià ha d’anar acompanyada de nous drets per al poble valencià que servesquen per aprofundir en l’autogovern i per millorar la nostra vida. Posar fi a l’infrafinançament, l’espoli fiscal i la manca d’inversions són algunes de les nostres urgències. No podem esperar més temps, ni creure en les paraules donades, mai complides, dels diversos governs espanyols. Ara és el moment de plantar-se, de dir prou i d’anar a per totes, de tindre les claus de la caixa i també la caixa, per no dependre de la «generositat» del govern espanyol, ni de l’aritmètica parlamentària a Madrid.
El 29 de juny és l’aniversari de la promulgació del decret de Nova Planta que va abolir els furs valencians i els furs aragonesos. Un decret que va suposar la derogació del nostre règim constitucional i de les nostres institucions històriques. L’1 de juliol és l’aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Són dues dates significatives en la nostra història que no podem deixar passar. A més de reivindicar la recuperació del dret civil i d’exigir solucions reals i immediates a la situació de l’infrafinançament valencià, hem d’aprofitar aquests aniversaris per reflexionar col·lectivament sobre quin País Valencià i quin futur volem.
Ara és un bon moment per seguir treballant, totes i tots plegats, per guanyar drets i llibertats que servesquen per recuperar sobirania i per poder decidir, sense dependències ni tuteles, sobre el nostre futur com a poble.
