Diari La Veu del País Valencià
Per una plataforma transversal basada en el republicanisme i l’antifeixisme: la unió fa la força

Tots aquells que heu llegit els articles que he escrit a Diari La Veu ja sabeu què pense sobre Occident, el capitalisme i l’estat espanyol.

També soc molt conscient sobre què penseu vosaltres, lectors i lectores, sobre l’estat espanyol, més conegut com a règim del 78 i tots els seus pilars. Així, no cal que ho expose i explique amb detall:

La corrupció endèmica de la monarquia borbònica, a més de ser una institució antidemocràtica, anacrònica i il·legítima, ja que va ser abolida legalment pel Congrés espanyol el 1873, tornà amb el colp d’estat del 1875, ens en deslliurarem de nou el 1931 i se’ns imposà finalment per Franco el 1969 i amb la Constitució del 1978.

La corrupció també endèmica de la dreta i ultradreta espanyoles, a més del seu caràcter antidemocràtic (Vox no para de reivindicar el franquisme, manifestar-se amb nazis com els de Chueca i donar suport a colps d’estat com el de Bolívia el 2019, entre altres fets).

El caràcter retrògrad de l’Església catòlica espanyola i la situació de privilegi que gaudeix des del franquisme, per no parlar dels casos d’abusos a menors en mans d’eclesiàstics i la seua resistència a investigar-los.

El caràcter conservador, patriarcal i corrupte dels poders judicials i policials com hem vist amb la persecució cap a l’independentisme català (4.000 presos polítics); les condemnes a Alberto Rodríguez i a Isa Serra encara que no hi havia proves, així com a activistes de la PAH i de Femen Spain, entre molts altres; o l’elevat nombre de jutges i jutgesses que continuen fent preguntes a víctimes de violència masclista del tipus «Què portaves posat?», «Què vas fer abans i després?», etc.; cosa que no passa quan una persona denuncia qualsevol altre delicte. I crec que no és necessari que parle sobre la violència policial, com la del referèndum de l’1-O o durant les manifestacions dels treballadors del metall. Les imatges parlen per elles mateixes.

Un poder mediàtic que fa anys i anys que publica mentides i mitges veritats de qualsevol organització política, social, sindical i fins i tot de qualsevol particular que es manifesten contraris a les injustícies socials provocades pel capitalisme o pròpies del règim espanyol. Un poder mediàtic que aplica el silenci total quan es tracta de la corrupció de la dreta espanyola i de la monarquia. Un poder que treballa conjuntament amb la dreta política i amb els poders judicial i policial.

El bipartidisme i el «turnismo» polític basat en la coneguda com a Llei D’Hondt, en eixe poder mediàtic que he esmentat abans i en els partits frontissa com l’extinta UPyD, el quasi desaparegut Cs i ara Vox. Tot això per a fer la sensació de pluralitat política, però en realitat es vol evitar l’arribada al poder d’un partit que realment modifique el sistema i que els partits del sistema necessiten el suport d’altres partits, com els independentistes.

I un poder econòmic encarnat en multinacionals i grans empreses de tota mena que troben en la dreta espanyola i en menor grau en el PSOE els seus grans aliats polítics per a continuar augmentant els seus beneficis a costa del sofriment de la classe treballadora, dels pobres i del medi ambient a Espanya, a la UE i al món.

Tot un Deep State que no té problema a saltar-se la llei per a aconseguir els seus objectius, com hem vist amb l’espionatge amb Pegasus a 65 personalitats de l’independentisme català i basc (però segurament hi haurà més com revelarà l’anàlisi dels mòbils dels eurodiputats), a més de la ministra Robles i el president Sànchez. Malgrat això, tant la dreta espanyola com el PSOE s’han negat de nou a crear una comissió d’investigació com ha fet la UE i el Parlament català. Però a més, dins del poder polític i mediàtic, uns li resten importància, altres culpen UP i els periodistes i polítics perquè ho han denunciat i uns altres ho justifiquen perquè els espiats són independentistes. Si ja Espanya havia estat rebaixada a democràcia defectuosa, imagineu ara amb aquest episodi tan vergonyós i unes reaccions polítiques i mediàtiques tan surrealistes.

Tenint en compte tot l’exposat fins ara, podem considerar que Espanya és realment un estat social i democràtic de dret? ¿Un estat que protegeix els drets i les llibertats dels seus ciutadans i ciutadanes, que garanteix l’estat del benestar; amb una premsa al servei de la gent, veraç, imparcial, crítica, i unes forces de seguretat que realment protegeixen la ciutadania? Doncs sembla que no i a causa de l’oposició del PSOE, que no sols fa temps que va deixar de ser republicà, sinó que a més es negà a derogar lleis antidemocràtiques com la Llei Mordassa o la Llei de Secrets Oficials, és pràcticament impossible reformar el sistema.

Per tot això, considere que és imprescindible construir un moviment de resistència al règim del 78 que incloga tota la societat civil, no només a partits polítics, sinó també a sindicats, mitjans de comunicació, col·lectius socials i organitzacions de tota classe que tenen en comú els valors antifeixistes i republicans. Un 2n Pacte de Sant Sebastià que ens permeta arrasar a les pròximes eleccions generals i construir un nou règim per a tots i totes.

Perquè la República no consisteix només a triar el cap de l’Estat. República és sinònim de democràcia popular, plurinacionalitat, feminisme, abolicionisme, laïcisme, defensa de la diversitat sexual i de gènere, justícia social, cultura accessible a tothom, fiscalitat justa, habitatge públic per a tots i totes, treball digne, un país sostenible i respectuós amb el medi ambient, igualtat real, antiracista, antifeixista, educació i sanitat públiques i universals i serveis públics de qualitat i gratuïts. Tot allò que garanteix una vida mínimament digna i justa per a tota la població. En definitiva, República és el govern del poble, pel poble i per al poble.

Per aquest motiu, he decidit iniciar una petició en change.org per a crear una plataforma transversal basada en el republicanisme i l’antifeixisme i em fa falta el vostre suport. He enviat aquesta petició a més de 80 organitzacions polítiques, sindicals i socials que hi ha a Espanya, a més de particulars com Luis Gonzalo Segura i Pedro Baños Bajo (aquest últim ja ha confirmat el seu suport). Només falteu vosaltres.

PD: Em faríeu un gran favor si entreu a l’enllaç, firmeu la petició i la compartiu amb els vostres contactes i a les xarxes socials. Vos arribarà un correu per a confirmar la firma. Si no, no es comptabilitzarà. Vos recomane utilitzar un compte de Gmail perquè amb Hotmail/Outlook hi ha problemes perquè vos arribe el correu de confirmació.

Comparteix

Icona de pantalla completa