Ha començat forteta la campanya de l’extrema dreta en aquestes eleccions. Per als ultres de diferents intensitats ja fa temps que això de la tradicional enganxada de cartells no tenia massa sentit i era molt més efectiu donar carnassa als mitjans que encenguera la indignació. La indignació dels seus i, també, dels contraris. Que als algorismes de les xarxes socials tots els comentaris ajuden al posicionament, també els que estan allà per insultar-te i maleir-te.
L’escenari escollit ha estat –una altra volta- Barcelona. Bé, i també la localitat andalusa de Marinaleda, famosa per ser un feu d’esquerres, però ens centrarem en Barcelona, on el tema escollit ha estat el ja gastat dels okupes. La dreta, conscient de la por atàvica que té a perdre la seua propietat el ciutadà mitjà, fa anys que utilitza aquest fenomen per tal de desviar l’atenció sobre el greu i urgent problema d’accés a l’habitatge. També, la generalització de l’etiqueta «okupa» ha anat de perles a moltíssims propietaris per enviar sicaris a fer fora inquilins que no podien pagar el lloguer. O sí que podien, però igualment se’ls volia fer fora. I el tema dels preus de l’habitatge i dels okupes és com la dita de quan el savi assenyala la lluna, el cap de fava mira el dit. I en aquest cas, els caps de fava són els mitjans de comunicació.
Perquè és impressionant com els gran mèdia han caigut, una volta i una altra, en la mateixa trampa de l’extrema dreta. Van a buscar una gent que ha okupat una casa perquè un banc li va fotre la seua i millor açò que dormir al carrer, que no genera problemes, que a més la casa és d’un o el mateix banc, etc. I van els ultres i insulten, amenacen i provoquen fins que hi ha violència i llavors, allí estan totes les càmeres de televisió a relatar el «problema okupa» i els fatxes amb tots els micròfons per assegurar que posaran ordre. I a l’anàlisi de la nit electoral, al mateix canal, tots els tertulians preguntant-se com s’explica l’ascens de l’extrema dreta i als següents comicis, torna a començar.
Aquesta volta, però, tinc la sensació que els ultres han tocat os a Barcelona. Primer, perquè no han anat a buscar uns okupes marginals –més fàcils de provocar i manipular- sinó uns centres socials, amb gent organitzada i polititzada, amb capacitat de convocar centenars de persones en la seua defensa.
Però també perquè alguns –no tots- mitjans han deixat de fer-los el joc. Em referisc a mitjans mainstream que en el passat no haurien sigut tan clars, com, per exemple, El Periódico de Catalunya, Catalunya Ràdio o, fins i tot, TVE, que ha fet una peça desmuntant amb dades tot el discurs trampós de l’okupació que, no ho oblidem, aquest mateix mitjà ha contribuït a inflar fins ara.
Potser de tant de gastar-lo, als fatxes se’ls ha trencat el joguet. Potser, les campanyes de conscienciació i denúncia de molts periodistes han acabat calant. O, potser, en alguns despatxos han vist que seguir engrossint l’extrema dreta ja no els eixia a compte. En aquesta tercera opció, els mitjans no haurien estat el «cap de fava que mira el dit», sinó uns còmplices necessaris i voluntaris en la difusió de l’ideari feixista.
