Les teories de l’enginyer anglés Clifford Hugh Douglas, l’introductor de la idea del Dividend Universal (DU) en el període entreguerres (I i II GM), tingueren força difusió en països de l’antic imperi britànic com Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. En Alberta, una de les quatre Provinces occidentals del Canadà, és on foren més a prop de dur-se a la pràctica. L’episodi es coneix com l’experiment d’Alberta, una etiqueta enganyívola perquè, de fet, no arribà a assajar-se el pensament de Douglas, qui escriví en 1937 un llibret titulat, precisament, The Alberta experiment.
Les Provinces occidentals canadenques es fundaren després que la Companyia de la Badia de Hudson (HBC) cedí els territoris que controlava a la Gran Bretanya, que les transmeté immediatament a la recentment constituïda, en 1867, Confederació Canadenca. La HBC fou fundada al segle XVII, quan sorgiren les companyes per accions, privilegiades pels monarques, amb l’objectiu de gestionar l’expansió europea a Occident i Orient, i exercir el monopoli de l’explotació de recursos i comerç respecte de l’àrea assignada. Ja li dedicàrem uns articles a la pionera Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Fusionada amb la Companyia del Nord-est (de Montreal) a principis del segle XIX, l’HBC arribà a tindre l’exclusivitat de l’aprofitament sobre un vast territori de 7,7 milions de km2.
A principis de segle XIX (a més dels nadius) sols habitaven l’àrea del que cent anys després seria Alberta unes desenes d’europeus, uns centenars en la dècada de 1870. La construcció del ferrocarril Montreal-Vancouver afavorí l’arribada de colons, i la Province d’Alberta es fundà en 1905, amb uns 160.000 habitants, quan ja era destí de multitud d’emigrants que s’hi instal·laven sota la promissió del govern federal de proveir-los terres de conreu. Les primeres quatre eleccions les dominaren els dos partits, liberals i conservadors, que també es repartien el Parlament nacional d’Ottawa. En les eleccions de 1921, però l’UFA (United Farmers of Alberta), que s’havia fundat en 1909 com a grup de pressió dels agricultors, es presentà a les eleccions, guanyant i governant amb majoria absoluta en aquesta legislatura i en les dues següents. Paral·lelament, l’UFA també obtingué representació en el Parlament federal d’Ottawa.
UFA s’interessà per la reforma del sistema monetari de Douglas, perquè Alberta, com ocorria comunament en les àrees frontereres, allunyades del centre polític i financer del Canadà Oriental, sofria un dèficit de mitjans de pagament. En 1923, Douglas fou invitat pels representants d’UFA a donar testimoni davant del Comité de Banca i Comerç del Parlament federal d’Ottawa. De qualsevol manera, els governs UFA d’Alberta mai tractaren de posar en pràctica el DU ni portaren la proposta en les seues campanyes electorals.
Mentrestant, un nou actor, William Aberhart (conegut com a Bible Bill), director d’escola secundària en Calgary i líder religiós protestant, recolliria les idees de Douglas a partir de 1932, integrant-les en les seues prèdiques, que des de 1924 eren difoses per emissions de ràdio molt seguides per la població d’Alberta. Amb Aberhart en l’esfera protestant i amb Louis Even en la catòlica (aquest darrer difongué les teories de Douglas en el Quebec, i li dedicarem alguna peça), la idea d’universalitat d’un dividend agafà un tint religiós, interpretada com un símil de la doctrina cristiana de la salvació per la gràcia, un regal diví independent de les obres que u haja fet.
Era la dècada de 1930, la Gran Depressió. La caiguda dels preus i les receptes que s’aplicaren, tancant l’aixeta del crèdit i disminuint el diner circulant, colpiren l’economia agropecuària d’Alberta. Una terra privilegiada pels recursos naturals passava penalitats per manca del mitjà d’intercanvi. Aberhart pressionava en els seus discursos perquè el govern UFA posés en pràctica el DU, però segons l’UFA, l’única manera de fer-ho hauria de ser a escala nacional. Davant de les eleccions provincials d’agost de 1935 els creditistes socials d’Aberhart es constituïren com a partit polític. L’UFA reaccionà oferint-li a Douglas, en febrer, el lloc d’assessor econòmic/financer del govern. Douglas acceptà malgrat comprendre les intencions propagandistes de llur nomenament. En maig viatjà a Alberta, la qual cosa fou vista pel Social Credit Party com una amenaça. Douglas contestà les crítiques reafirmant-se en què prestaria el seu assessorament tècnic al govern democràtic que li’l requerís, i que «haver rebutjat la invitació hauria suposat expressar opinió sobre la política de partits en Alberta», cosa que no volia fer de cap manera.
De fet, Douglas, impulsor de moviments d’estudi, debat, i difusió de les seues idees, amb l’objectiu de convéncer la societat, les assemblees legislatives i els governs, creia que l’aparició de partits polítics etiquetats Social Credit, perjudicaria el projecte, ja que atesos els efectes de la rivalitat en la competició política, provocaria la reticència dels altres partits a les seues propostes. Durant la visita de maig, Douglas lliurà al primer ministre del govern UFA (Richard G. Reid) un Primer Informe (inclòs com apèndix I en The Alberta experiment) on defén i argumenta el dret de la Província a emetre, internament, dintre de la seua frontera, mitjans de pagament que incrementessen el poder adquisitiu de la població, observant, com a dificultat, que no valdrien per a pagar les compres de fora dels límits provincials; adverteix, també, de la potent oposició que vindria des del sistema bancari a través dels poders de les institucions federals. No descartava considerar la possibilitat de secessió davant de les maniobres i entrebancs de l’estat centralista, mencionant, entre altres casos que en aquells anys irradiaven al món una atmosfera descentralitzadora, el d’Espanya, on hi havia demandes d’autogovern des de Catalunya, Euskadi i Galícia.
A més, Douglas posà en dubte la comprensió d’Aberhart dels principis del Crèdit Social, assenyalant algunes errades que transmetia en els seus discursos i que podien dur a confusió. En qualsevol cas, Aberhart mantenia que comptaria amb Douglas com a assessor oficial del Govern d’Alberta si el Social Credit Party arribava a governar.
En 1935 la població de la Província ja era de 750.000 habitants. El Social Credit Party obtingué 56 dels 63 escons del Parlament d’Alberta. El que passà, en la següent peça.
