Un llibret de falla que duga per tema la taronja pot semblar un tòpic per a molts lectors, sobretot per a qui no passa de les tapes. Tanmateix, aquells que tinguen l’atreviment d’obrir les pàgines de la publicació que ha ormejat la falla de sant Francesc d’Oliva, s’adonaran que l’obreta, sense perdre el to lúdic escaient, va bastant més lluny del típic clixé autocomplaent. De la mà d’Enric Escrivà, un grup de fallers i simpatitzants han engegat una tasca de recuperació històrica al voltant de l’activitat agrícola i comercial que ha estat clau, des de fa cent anys com a mínim, per a molts municipis del País Valencià entre els quals està Oliva.
Una primera mirada permet gaudir de les fotografies de fallers i falleres en el marc poètic de l’Elca de Francisco Brines, els versos i l’esperit del qual impregnen imatges i textos. Les diverses col·laboracions van des d’ingenus escrits infantils fins a proses evocadores i reivindicatives, com la de Josep Piera, l’escriptor que recentment ha estat nomenat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Un recorregut per la geografia urbana d’Oliva, on Amparito i el seu net caminen i conversen, fa de fil conductor dels distints articles. El relat fictici, elaborat per Cristina Colomar i Carmina Desena, va introduint històries de nissagues comercials de la taronja, unes desaparegudes com la de Juanito Borriana, o els Bessons, altres encara en actiu, com els Perilla o els Cañamás, en escrits de Joan Tur, Jéssica Cánovas, Ernest Parra i Ana Moreno. La recerca de magatzems ha conduït a «descobrir-ne» més de 60 que, des del segle XIX, han ocupat bona part de la trama urbana i determinat l’activitat econòmica i laboral d’Oliva. Joan R. Morell ho conta des de la seua òptica d’historiador. No podien faltar els collidors, mà d’obra fonamental als qui Vicent Malonda hi dedica un entranyable article on comenta el microcosmos d’aquell carrer Nazareno dels anys seixanta. I les dones? On estan aquelles dones abnegades i espernegades que portaven casa i treballaven als magatzems fent totes les hores que calia? Hi són, amb el record d’Emi Girau i els testimonis de Lluïsa Parra, Maria Vicenta Mestre i Mercè Morell. Totes elles trauen de la invisibilitat unes mares, ties o familiars més o menys pròximes, triadores o encaixadores, sense les quals no és possible entendre la història de la taronja ni la dinàmica social del segle XX. Maria Vicenta Mestre, la nostra Rectora de la Universitat de València, ens regala, a més a més, una breu i substanciosa introducció dels textos sobre la taronja a Oliva. El llibret encara ofereix més coses. El lector podrà trobar un resum dels trets artístics i comercials de les etiquetes tarongeres, de la mà de Vicente Llorca Esteve, la fàbrica de sucs Interfruit i la seua trajectòria, per Pepe Navarro, o la necessària perspectiva del futur agrari que redacten Vicent Faro i David Gonzàlez. Per la meua banda, he col·laborat també amb un article que intenta escorcollar la fama saludable de la taronja i les seues arrels històriques. I esponjant els textos, fotos antigues, moltes fotos de dones en els magatzems, collidors en el camp, comerciants, carrers d’Oliva, camions del passat segle i, ai dolor!, el tren, un tren que se’n va anar i no el deixen tornar.
En resum, un treball seriós fet en temps rècord, sols explicable per la capacitat de comboi i la persistència d’un Enric Escrivà que personifica la vessant cultural de la festa. Faltava, però l’explicació de la falla de Miquel Lleches, ell i Maria Josep Escrivà revisen minuciosament la correcció dels textos en una faena impecable.
Més enllà dels premis i els seus avatars, de vegades estranys, La història mai contada de la taronja a Oliva serà sense dubte un referent per a reconstruir una història local que sumada a moltes altres podrà explicar bona part de la història general del País Valencià i les seus gents en el llarg període que va des del segle XIX fins l’actualitat. Com diu Josep Piera: «Tot un món, o una societat que caldria visibilitzar com a memòria històrica i mostrar-la amb dignitat».
Si algú té la curiositat d’endinsar-se en el contingut del llibret i fullejar l’edició digital, ho pot fer amb el següent enllaç.