En aquesta ocasió, parlarem de com eixe Front Ampli hauria de lluitar contra totes les drogues i les addiccions.
Enfront de qui defensa, sense una vertadera base científica, els beneficis medicinals de certes drogues o fins i tot el seu ús recreatiu (malgrat que literalment t’estan matant a poc a poc) al mateix temps que denuncia l’apertura de sales de jocs i casinos i els perjudicis que causen (la qual cosa em pareix una miqueta incoherent), la realitat és que, des de l’alcohol fins a les drogues sintètiques més perilloses i il·legals, totes eixes substàncies provoquen greus danys a la salut, inclús la més mínima quantitat (l’alcohol provoca cirrosi, el tabac diversos tipus de càncer i el mateix la marihuana que a més causa la mort de les neurones, malalties mentals, risc de mort per sobredosi, etc.), a més de, per descomptat, addicció. Per això es diuen drogues, perquè creen una dependència que requereix intervenció psicològica i mèdica per a trencar-la. Per tant, tu no controles l’addicció, sinó que l’addicció et controla a tu.
A més, s’ha relacionat l’alcohol i el tabac amb la constant disminució en la quantitat i qualitat de l’esperma, cosa que provoca problemes de fertilitat.
I en el cas dels jocs d’atzar i els casinos (especialment a Internet), provoquen addicció, grans despeses econòmiques fins al punt que hi ha gent que literalment s’ha arruïnat, aïllament social…
És més: ¿per què casinos, sales de jocs, traficants (també per Internet), pel·lícules i sèries que fan apologia de les drogues (fins al punt a vegades de romantitzar-les) es dirigeixen a la joventut davant de la passivitat o suposada impossibilitat dels governs d’actuar (excepte quan es tracta de la independència de Catalunya o un discurs contrari al de l’OTAN i la UE, que ací no hi ha problema en perseguir-los)?
Perquè en el sistema capitalista interessa una joventut anestesiada que no pense críticament i no es mobilitze, sinó que es dedique a anar de festa i drogar-se per a desconnectar de la realitat i vol transmetre aquesta imatge de la joventut, malgrat que aquesta és la generació que menys droga consumeix (un de cada quatre joves mai ha tastat l’alcohol i des del 1994 s’ha reduït a la meitat el percentatge de fumadors joves).
Però continuaran fent còpies de les pel·lícules i sèries de fa 10 i 15 anys mostrant que els i les joves només viuen per a la diversió malsana, amb un biaix masclista, perquè sempre posen les joves com les que més baix cauen; mentre que els joves, encara que també cauen en el sexe i les drogues descontrolades, mantenen una posició de poder sobre les dones, inclús en els moments més baixos. Així de pas els neoliberals tenen una excusa més per a defendre que els joves no volen treballar i que si no tenen per a pagar el lloguer, és perquè no s’esforcen prou.
I algú es preguntarà: «Aleshores, per què eixes produccions, actors i actrius reben premis si no representen la realitat?» Perquè eixos premis són patrocinats, si no directament per l’empresa que l’ha produït, per una empresa amiga, com Mediaset, Atresmedia o Filmin, que en aquest últim cas es presenta com una productora independent, però resulta que el 51% de les seues accions són de Cabify i Glovo. El mateix amb els premis que es donen Vicent Vallés o Ana Rosa i altres mercenaris mediàtics entre ells. I el que més m’enfada és que molts d’eixos actors que interpreten a joves estan més prop dels 40 anys que dels 30. Volen retratar la vida de la joventut? Que facen una sèrie-documental amb joves de veritat i els entrevisten. Però clar, això no dona tanta audiència i fa que se’ls caiga el seu relat.
Per tant, les mesures que hauríem de prendre per a construir una societat realment sana i amb una joventut crítica i mobilitzada són:
Gràcies a la Intranet nacional que ja vaig comentar en un article anterior, impedirem l’accés a qualsevol contingut digital que faça apologia de les drogues i/o permeta la seua adquisició. El mateix amb els jocs d’atzar.
Es dotarà les Forces de Seguretat de l’Estat i el poder judicial de tots els mitjans necessaris per a localitzar i acabar amb totes les webs i organitzacions criminals destinades a la venta de drogues. En cas que els responsables o alguns d’ells estiguen en un país estranger, s’utilitzaran tots els recursos menesters per a detenir-los. A més, tot el seu patrimoni, estigui on estigui, serà expropiat i utilitzat per a ajudar les víctimes de les drogues i a associacions que lluiten contra aquesta lacra.
Per a garantir el dret a la vida, a la salut i al benestar, quedaran il·legalitzades totes les drogues, inclosos l’alcohol i el tabac, les empreses productores seran reconvertides per l’Estat (només begudes sense alcohol i cigarrets electrònics sense nicotina ni substàncies cancerígenes) i el patrimoni dels empresaris que hi ha darrere serà expropiat. Un patrimoni guanyat a costa de la salut i la vida de la gent. Açò s’acompanyarà de continguts educatius, mostrant els greus danys que causen aquestes drogues, perquè el problema principal amb l’alcohol i el tabac és que estan molt normalitzats i cal desfer açò mentalitzant la població.
Enfront de la llegenda negra sobre la llei seca als EUA, la realitat és que els nivells de consum d’alcohol no van tornar als nivells previs a l’aprovació de la llei fins als anys 40 i es van reduir els casos de malalties vinculades a aquest, la qual cosa demostra que la gent es va mentalitzar dels efectes negatius de l’alcohol i per a evitar el seu contraban el que cal fer és precisament complir el segon punt d’aquest apartat: lluita implacable contra la corrupció (mesures preventives efectives, inhabilitació permanent per a qualsevol càrrec públic, de 25 anys a cadena perpètua i expropiació de tot el que ha robat i del seu patrimoni) i conscienciar la població.
Totes les sales de jocs, casinos i jocs d’atzar (també a Internet) seran prohibits, les seues webs tancades, els seus responsables detinguts i el seu patrimoni expropiat per a ajudar les víctimes. Un patrimoni guanyat a base de crear addicció i arruïnar la gent, inclús a joves i adolescents. S’impartiran als centres educatius continguts destinats a conscienciar la població sobre els greus perjudicis dels jocs d’atzar.
Totes aquestes mesures s’inclouran a la Constitució.
Totes eixes propostes responen a un raonament molt senzill: si no hi ha ni alcohol ni tabac ni drogues dures ni jocs d’atzar i es fan polítiques educatives per a conscienciar la població des de menuda i àmplies polítiques socials, no hi haurà ni persones alcohòliques ni fumadores ni drogoaddictes ni ludòpates.
O acabem amb totes les drogues o mai tindrem un país realment sa i pròsper.
