L’anomenat El miracle de Wörgl ens ha ocupat les darreres dues peces (primera i segona). Ací teniu un enllaç a la pel·lícula subtitulada en castellà (el que posí a la versió subtitulada en català per monedalliure.org està tenint problemes). Hui voldria contrastar els esdeveniments econòmics i polítics que succeïren en l’Àustria de principis de la dècada del 1930 amb els que ocorregueren en la ciutat tirolesa en 1932/33. Durant els tretze mesos que durà el projecte, l’economia local es dinamitzà i l’atur baixà entre el 15 i el 25% (depenent de les fonts), mentre en Àustria la depressió es recruà i l’atur s’incrementà en un 19%.
En el ventall de partits polítics austríacs de l’època post-IGM dominaven el Socialdemòcrata i el Socialcristià. Com a resultat de les generals del 1930 es formà un govern de partits burgesos liderat pel Socialcristià, en el que també hi havia els pangermànics que defenien la unió amb Alemanya. També hi participà per primera vegada (i obtenint uns quants escons) l’Heimwehr (Guàrdia nacional), un cos paramilitar filofeixista recolzat financerament per Mussolini (a més d’empresaris nacionals), interessat en exportar el seu model d’estat al país veí. El Partit Nazi austríac, de fundació anterior a l’alemany, no havia tret escons. Els efectes de la Gran Depressió avançaven somovent el panorama polític.
Entre 1931 i 1932 el nazisme austríac creixia absorbint afiliats i simpatitzants dels partits pangermànics burgesos, i dels socialcristians. En 1932 se celebren eleccions municipals i regionals, els socialdemòcrates remunten, però el partit nazi austríac obté uns bons resultats que anticipaven canvis notables en les properes generals, uns comicis que mai no es varen convocar. El canceller socialcristià Engelbert Dollfuss i el seu successor Kurt Schuschnigg (Dollfuss fou assassinat en 1934 en el curs d’un fracassat colp d’estat dels nazis) derivaren del règim democràtic-parlamentari a un d’autoritari de partit únic (el Front Patriòtic creat per Dollfuss) amb un notable protagonisme de l’Heimwehr proMussolini. Aquesta variant autoritària dels conservadors austríacs es coneix com a austrofeixisme, i defenia la independència d’Àustria enfront de les aspiracions annexionistes de Hitler. El nazisme austríac ja sota el guiatge del nazisme alemany continuà creixent, i la independència austríaca acabà de sobte quan Hitler annexionà Àustria en 1938.
Un altre actor de la política austríaca era el Comité Financer de la recentment creada Societat de Nacions (SDN), a través de l’oficina instal·lada en Viena a partir del 1931, amb el principal banc austríac (Credit-Anstalt) fent fallida i estenent els efectes de la Gran Depressió. El comissionat de la SDN supervisava el pressupost de l’estat austríac i condicionava l’ús que es feia dels préstecs que arribaven d’occident, situant-se, per tant, en el centre de les lluites de les principals forces polítiques. En 1931, el comissionat reclamava polítiques deflacionistes incloent reduccions contundents de la despesa pública, enduriment del crèdit, rebaixa de salaris…, que agreujaven la depressió, mentre els nous préstecs estrangers s’esvaïen en interessos i pagaments de deutes previs. Tanmateix, ja en 1933, amb el parlamentarisme suprimit, el Comité Financer de la SDN pensà que afavoriria l’acceptació popular del règim autoritari de Dollfuss si permetia que un mos important dels crèdits estrangers s’hi dediqués a plans d’inversió creadors de treball. Els objectius: combatre l’ascens del nazisme i treure també d’escena els socialdemòcrates(1). El primer ja sabem que fracassà.
La socialdemocràcia de l’època, marxista, amb «la Viena Roja»(2) en l’avantguarda de les transformacions socialistes, fou assajada per l’estat filofeixista i reptada a un conflicte armat que tenia perdut. Fou un desigual enfrontament en què la Republikanischer Schutzbund (Lliga de Defensa Republicana, paramilitar, organitzada pels socialdemòcrates) es veu empesa a defensar la democràcia contra l’estat autoritari, que disposava de l’exèrcit austríac i l’Heimwehr. L’episodi durà cinc dies en febrer de 1934, i continuà amb la repressió, la prohibició del Partit Socialdemòcrata, i la definitiva instauració de l’austrofeixisme. Tot sota la mirada dels nazis que esperaven a l’aguait.
Mentrestant, en desembre del 1931, en plena depressió, Michael Unterguggenberger, socialdemòcrata, es converteix en alcalde de Wörgl (substituint l’anterior) cap a la fi de la legislatura del 1928, i continua després de les eleccions del 1932, amb un Ajuntament equilibrat entre conservadors i socialdemòcrates. Les possibilitats que la lliure-moneda circule i tinga èxit és que les forces conservadores s’hi apunten al projecte i convencen la ciutadania i els agents econòmics sota la seua influència. La llavor de preparació dura mesos, i Unterguggenberger aconsegueix la unanimitat en les votacions del ple de l’Ajuntament, i que dos personatges de gran prestigi en l’esfera conservadora local formen el comité administrador de la lliure-moneda: el rector de la parròquia(3) catòlica de Wörgl (Matthias Riedlsperger) i el líder de l’Heimwehr local (Georg Stawa).
A diferència del finançament i refinançament basat en el crèdit amb interés i condicionat a retallades i reformes oposades al benestar del poble austríac, els shilling-AB de Wörgl sols calia imprimir-los i difondre’ls mitjançant la despesa municipal perquè comencen a circular i completar cercles. Tretze mesos després, una mínima quantitat d’1,3 shillings-AB per habitant generaren centenars de milers de shillings-AB en transaccions, cancel·lant deutes, activant l’economia i creant treball.
El clima polític engendrat en Wörgl s’ha qualificat d’oasi de pau, i podrien bastar algunes cites. Per exemple en la ressenya del batlle que s’hi troba en la web de l’Ajuntament: «En uns temps políticament molt tensos, Unterguggenberger exercí una influència apaivagadora en Wörgl reconeguda i valorada en totes parts», o com diu Gebhard Ottacher en Donant un senyal al món (2007) «Amb totes les desavinences polítiques entre els partits i les visions del món d’aquella època, podem considerar l’episodi de Wörgl una obra mestra de la política».
Després de la prohibició de la lliure-moneda, la depressió tornà a Wörgl, i amb ella el contagi de la discòrdia que campava en la resta del país. La lluita armada entre la Schutzbund i l’Heimwehr també arribà a Wörgl en febrer del 1934, amb combats a l’entorn de la fàbrica de cel·lulosa que amb la lliure-moneda havien aconseguit reobrir, i que novament hagué de clausurar-se amb la fi del projecte. Prohibit el Partit Socialdemòcrata, Unterguggenberger fou substituït.
(1) Peter Berger, La Societat de Nacions en l’Àustria d’entreguerres. (pàg. 73-92), en L’era Dollfuss/Schusnigg en Àustria: una revaluació (2003).
(2) Entre 1919 i la prohibició del Partit Socialdemòcrata en 1934, Viena fou governada per aquest partit, assolint millores materials, sanitàries, educatives… per les classes treballadores. El finançament es basava fonamentalment en un sistema impositiu local progressiu que gravava els més adinerats, evitant acudir als crèdits amb interés.
(3) En l’anterior article vaig cometre una errada en usar la traducció de pfarrer per pastor, un terme més apropiat per l’església protestant.
