El Comité de Drets Humans de l’ONU conclou que l’estat espanyol va «violar» els drets polítics d’Oriol Junqueras, Rauül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull per suspendre’ls com a diputats al Parlament abans de la condemna pel referèndum de l’1-0. La decisió del comité respon a la demanda que els quatre polítics independentistes van presentar el desembre del 2018. En el document, el Comité de Drets Humans apunta que la suspensió com a diputats no complia «els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits» i apunta que l’Estat té «l’obligació de proporcionar» la possibilitat de «recurs efectiu». «Això requereix una reparació integral als individus als quals se’ls han violat els drets», remarca el comité.
En el cas de les reparacions, el comité assenyala que el seu dictamen sobre el fons de la demanda ja «constitueix una reparació suficient per a la violació dictaminada», però reclama a l’Estat «adoptar totes les mesures que siguen necessàries per a evitar que es cometen violacions semblants en el futur».
A més, el document recorda a l’estat espanyol el seu compromís amb l’entitat de «garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprove una violació». En aquest sentit, el comité demana a l’Estat que, en un termini de 180 dies, els informe sobre les mesures que haja implementat per aplicar el seu dictamen.
En un comunicat, la membre del comité Hélène Tigroudja assegura que aquesta decisió és «un pas important perquè afirma que les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics han d’aplicar-se amb major rigor si aquestes restriccions es produeixen prèviament i no posteriorment a una condemna per un delicte».
Tigroudja també remarca que els quatre polítics independentistes havien instat la ciutadania a «mantenir-se estrictament pacífica», per la qual cosa l’acusació de rebel·lió, per la qual van ser suspesos abans de la condemna, «no era previsible» ni «es basava en motius previstos per la llei que siguen raonables i objectius».
«La decisió de suspendre polítics electes ha de basar-se en lleis clares i previsibles que establisquen motius raonables i objectius per a la restricció dels drets polítics», subratlla Tigroudja.
