Compreu una brúixola de joguina –només servirà per a fer més creïble la disfressa d’exploradors- i una càmera de fotografiar de broma, de les surt impulsada per una molla la cara d’un pallasso quan prems el disparador. Aneu al lloc on vivíeu quan éreu petits, volteu el barri, els solars, els marges per on acostumàveu a perseguir bandits o a construir cabanyes sense el permís reglamentari, i preneu imaginàries fotos de tot. Abans, però, haureu d’haver dinat el menú que més us agradava llavors, aquells macarrons a l’estil de la vostra mare, i un pijama de prostres, potser. Beveu quantitats exagerades d’aquella beguda que preníeu a la mitja part del cinema, encara que ara us sembli d’una embafadora dolçor. Estigueu atents per a rebre el pessic que us donarà el vostre xiquet interior, si no l’heu matat definitivament qualsevol d’aquests anys. Insistiu, els xiquets interiors tenen una capacitat de supervivència que sorprèn.
