La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha iniciat el procediment per a declarar el camp de concentració d’Albatera, ubicat al municipi de Sant Isidre (Baix Segura), com a lloc de Memòria Democràtica Valenciana.
D’aquesta manera, una vegada acabat el tràmit, Albatera passarà a formar part del catàleg de llocs i itineraris de Memòria Democràtica del País Valencià, segons ha indicat la Generalitat en un comunicat.
La consellera Rosa Pérez Garijo (Unides Podem) ha subratllat que des del Consell «es continua avançant en polítiques de memòria, justícia i reparació», al mateix temps que ha assenyalat que la Conselleria de Qualitat Democràtica destinarà 100.000 euros per a posar en marxa un Centre d’Interpretació a Albatera, quantitat prevista en els primers pressupostos participatius de la Generalitat.
Garijo ha destacat que «declarar aquest espai de la memòria en aquests terrenys, que durant molts anys no van tindre nom, és fonamental perquè les persones es desplacen fins a Albatera i puguen conéixer què és el que va ocórrer, com a garantia de no repetició».
Amb la declaració de lloc de memòria democràtica se suspén qualsevol possibilitat d’intervenció que puga posar en perill els valors del terreny, així com també les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició.
En aquests terrenys s’ubicarà un centre d’interpretació per a recordar el que hi va ocórrer i crear un espai que «servisca per a la reflexió i per a no oblidar un dels episodis més tristos i lamentables del passat recent», segons ha dit la consellera, qui també ha dit que aquest lloc ha de ser «protegit com a espai de memòria, homenatge i dignificació de les víctimes, alhora que com a defensa i reivindicació de la cultura democràtica, la convivència i els drets humans».
Entre abril i novembre de 1939, el camp de concentració d’Albatera, que va ser un camp de treball durant la Segona República que allotjava condemnats per sentència judicial, es va utilitzar com a centre de classificació entre presos i preses. A aquest camp van anar a parar els qui no van poder exiliar-se amb el vaixell Stanbrook, un dels últims que van partir des del port d’Alacant amb refugiats tot just abans d’acabar la guerra. El recinte es va clausurar el 27 d’octubre de 1939. Durant aquest període hi van passar entre 15.000 i 20.000 reclusos i hi va haver un nombre indeterminat de morts per malaltia, inanició, actes violents o assassinats.
