L’Ajuntament del Campello i la família del jurista, escriptor, humanista i historiador Rafael Altamira (Alacant, 1856 – Mèxic DF, 1951) han acordat iniciar els tràmits per a repatriar les seues restes i les de la seua muller, Pilar Redondo, des de la capital mexicana fins al cementeri del Campello, a la comarca de l’Alacantí, municipi al qual Altamira està vinculat.
Aquest dimarts s’ha celebrat la primera trobada entre el besnét de l’humanista, Ignacio Ramos Altamira, i l’alcalde de la localitat, Juanjo Berenguer (PP). Tots dos han coincidit que la repatriació arribarà després d’un procés burocràtic llarg i complicat, que implicarà a diverses institucions públiques espanyoles i mexicanes, però que serà «molt gratificant» si aconsegueixen l’objectiu.
L’objectiu és, precisament, que Rafael Altamira repose al municipi al qual està plenament vinculat. Ell mateix va reconèixer, en una entrevista al diari El Día el 1935, que «quan se m’aparte de la vida oficial em retiraré al racó dels meus amors més grats, al Campello».
La vinculació d’un dels juristes més rellevants de la història –va ser el primer de l’Estat espanyol a formar part del conegut hui com a Tribunal Internacional de l’Haia– és ben clara. Els seus pares, José Altamira i Rafaela Crevea, estan enterrats a la localitat, que fa anys va batejar amb el seu nom un carrer, la biblioteca municipal i un col·legi públic. També va acordar posar el nom de la seua néta, la literata Pilar Altamira, a una plaça.
En esclatar la Guerra d’Espanya el 1936, Rafael Altamira va ser detingut a Vitòria –ciutat ocupada pels franquistes des del primer moment– quan intentava fugir de l’Estat malgrat posseir immunitat diplomàtica. El 29 d’agost se li va permetre abandonar el territori estatal i després va arribar a Holanda per a continuar amb el seu treball de jutge permanent de l’alt tribunal, però la invasió alemanya dels Països Baixos el 1940 li va obligar a refugiar-se en la ciutat francesa de Baiona.
Allí va restar fins el 1944, any en el qual va haver d’eixir de nou a causa de l’avanç de les tropes nazis. Després d’una breu estada a Portugal va ser convidat per Fundació Carnegie a donar un curs en la Universitat de Columbia de Nova York. Un accident amb trencament de maluc durant el viatge li va forçar a canviar de destinació i a instal·lar-se definitivament a Mèxic, on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Altamira va morir l’1 de juny de 1951 i va ser enterrat en el panteó espanyol del cementeri central de Mèxic D.F.
