Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Canvi polític a la capital del Baix Segura. Després de dos anys en què les discrepàncies entre PP i Ciutadans s’han fet més que evidents, ara els taronges, que compten amb cinc regidors, han subscrit una moció de censura amb els socialistes (sis regidors) i amb Canviem (tres), la marca local de l’esquerra alternativa. El pacte consistiria a investir alcaldessa la socialista Carolina Gracia i que el seu partit governara amb Ciutadans, amb el suport extern de Canviem.
A falta que no hi haja cap sorpresa de transfuguisme tal com va ocórrer al govern regional de Múrcia, on es va explorar una jugada idèntica que finalment es va veure malbaratada per l’impediment de dos electes de Ciutadans, aquest relleu a l’alcaldia de la capital del Baix Segura es faria efectiu després del ple convocat per al dilluns 25 d’abril.
És el resultat de les desavinences entre PP i Cs durant aquesta legislatura de govern compartit. De fet, els pressupostos locals estan prorrogats des del 2018 i els dos partits han estat incapaços d’aprovar nous comptes aquests anys. Fa només unes setmanes, a mitjan març, José Aix, líder dels taronges a Oriola, va acusar l’alcalde, Emilio Bascuñana, de «dinamitar el pacte de govern» després d’una ampliació de competències en les regidories formulada pel mateix Bascuñana que beneficiava el seu partit, el PP. Aix, de fet, va rebutjar les competències que l’alcalde li va oferir, les d’Hisenda i Contractació, després d’aquell enfrontament públic.
Aix, també regidor d’Urbanisme a Oriola, va acusar Bascuñana de fer aquella configuració per a «adjudicar contractes factures sense passar per la junta de govern». La resposta del PP va ser el «lament» per no poder convocar eleccions municipals, en referència a la jugada d’Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, que les va convocar per reforçar la seua majoria a còpia de fer desaparèixer Cs de la cambra de representants i també del govern autonòmic.
Cal dir que la situació local del PP a Oriola no era la més favorable, atès que Carlos Mazón va imposar al desembre una gestora a la ciutat per fer-se’n amb el control i apartar qui liderava el partit, Dámaso Aparicio, per substituir-lo per Víctor Valverde. Aparicio va ser castigat pel seu enfrontament amb Bascuñana, tot i haver guanyat les primàries de 2018 a Valverde, el seu substitut imposat.
Bascuñana, a més a més, es trobava esquitxat per l’acusació de l’Agència Valenciana Antifrau, que va constatar que l’alcalde d’Oriola havia estat cobrant durant sis anys com a assessor de la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat a Alacant sense anar a treballar. El pacte local entre PP i Ciutadans, de fet, obligava a deixar el càrrec públic a qualsevol persona processada per corrupció.
La possible futura alcaldessa, la socialista Carolina Gracia, és també diputada provincial a la Diputació d’Alacant i va donar suport a Toni Francès en la seua aspiració per dirigir el PSPV a la demarcació provincial d’Alacant. Francès, que també és l’alcalde d’Alcoi, es va enfrontar a les primàries provincials del partit amb Alejandro Soler, exalcalde d’Elx, qui en va resultar vencedor. Francès era el candidat més pròxim a Ximo Puig per a fer-se amb el control del PSPV a les comarques del sud, però la victòria ajustada de Soler va desembocar en un enfrontament encreuat entre les dues famílies socialistes del sud del país, la més pròxima a Ximo Puig –que va ser derrotada– i la que fins fa poc tenia com a referent l’exministre José Luis Ábalos. Amb Carolina Gracia, el president valencià comptaria amb una alcaldessa propera al seu entorn a la capital del Baix Segura, Oriola, una ciutat amb 80.000 habitants i amb un pes polític i estratègic fonamental en una comarca de tradició conservadora.
