El 25 de setembre comença el judici a l’extrema dreta al País Valencià des del cas de l’anomenada Operació Pànzer, quan van asseure’s al banc dels acusats 27 nazis del Frente Anti Sistema. Ara els acusats en són 28 i les penes que se’ls demanen van dels tres als set anys i mig de presó per delictes contra els drets fonamentals, desordres públics, lesions, danys, amenaces i coaccions. L’acusació particular, a més, inclou el delicte d’integració en grup criminal i eleva les penes dels cinc als onze anys de presó. S’han convocat concentracions antifeixistes a la porta dels jutjats el dilluns a les 9.30 del matí a València.
I, a diferència de l’Operació Pànzer, aquesta volta pareix complicat que hi haja cap «errada» que puga justificar la seua absolució. Maria Josep Martínez, advocada d’alguns dels denunciants destaca «la gran quantitat de proves gràfiques que demostren l’autoria dels delictes». Les agressions d’aquell 9 d’Octubre del 2017, a diferència de moltes altres ocasions, van produir-se a ple dia, en el centre de València i davant la mirada atònita de milers de persones, moltes de les quals ho van gravar. Alguns canals de televisió pràcticament van emetre les ràtzies feixistes en directe. «És obvi que se sentien molt impunes, en cas contrari ni se’ls haguera ocorregut actuar així», continua Martínez. Una impunitat que podria començar a canviar dilluns vinent.
Tatuatges i antecedents penals per agressions
Paradoxalment, una de les gravacions que és una de les principals proves de l’acusació la va filmar i emetre en directe pel seu canal de Facebook, un dels acusats. José Antonio García Herrero, més conegut com a Pepe Herrero, és un conegut animador ultra a les xarxes socials, a més de conduir programes de televisió i ràdio a Onda Fallera. Segons la interlocutòria judicial, Herrero va ser un dels convocants de la contramanifestació i de les agressions contra els participants d’una manifestació legalment constituïda. De fet, el mateix Herrero ja havia intentat, amb el suport d’entitats com Coalición Avant, Defenem Valencia, Mi Tierra CV i Re-Po, que la Delegació del Govern espanyol al País Valencià il·legalitzara la manifestació de la Comissió del 9 d’Octubre. Petició que va ser desatesa però que demostra que Herrero era plenament conscient que estava cridant a evitar l’exercici d’uns drets fonamentals, un acte recollit a l’article 514 del Codi Penal. El mateix 9 d’octubre, a la plaça de Sant Agustí de València, Herrero es dedicava, càmera en mà, a aclamar i donar consignes als atacants, a «no deixar passar la manifestació de la CUP» i destruir el material del diari Jornada, que s’ha quantificat en 1.607,37 euros. Després dels fets, va seguir vantant-se per les xarxes socials del «moment històric» i que «el poble valencià va reconquistar València i va tirar els catalanistes».
L’altre acusat d’organitzar les agressions és Javier Cervera, membre dels Yomus i president en aquell moment de la Curva Nord, la grada d’animació «apolítica» del València CF i que dimitiria del càrrec després de ser detingut per aquells fets.
De fet, els Yomus van ser el grup de xoc que va atacar els manifestants a la plaça de Sant Agustí, lesionant almenys set persones. La investigació judicial identifica amb aquesta penya d’ideologia ultra fins a 11 dels acusats. Altres tres són més joves i tan sols han sigut membres de la Curva Nord.
Un dels dirigents d’aquesta penya, teòricament dissolta, i que la investigació assenyala com un dels principals instigadors i agressors d’aquell dia és Vicente Javier Estruch Cortés, «més conegut com l’Alfarrasí». Encara que sempre s’ha escapat de la presó, Estruch ha estat condemnat dues voltes –una per agressió i una altra per tràfic de drogues- i sobre ell pesa la petició de pena més alta: onze anys. La seua ideologia nazi és inqüestionable. A la interlocutòria se li descriuen dues esvàstiques tatuades, una creu cèltica, les cares d’Adolf Hitler i Rudolf Hess, un símbol de les SS, l’acrònim AHTR –que significa «Adolf Hitler Tenia Raó»- i la frase «BLANCS Y VALENCIANS» [SIC]. Encara que l’eclecticisme del personatge també és indubtable, ja que, entre d’altres té tatuat un Marlon Brando, un Al Pacino amb una metralleta, un Jaume I a cavall i fins i tot un escut de la Generalitat o un xiquet tocant un tambor. Estruch, i sempre segons la instrucció, va dirigir l’entrada a la plaça d’uns 50 o 60 Yomus «en aparent formació, amb càntics, crits i en alguns casos, amb els braços en alt, salutació utilitzada per partits i moviments feixistes i neonazis». Ell personalment ha estat identificat com l’autor material d’una agressió, en «propinar un colp de puny al costat esquerre del cap, a l’altura de la templa i un altre colp a les costelles» a un manifestant.
Entre les altres persones que dilluns s’asseuran al banc dels acusats hi ha l’excandidat de Falange a Benetússer, Daniel Puche Martínez, amb antecedents per diversos delictes; Néstor Franco Castelló, qui també porta tatuat l’emblema de les SS i és considerat dirigent dels hooligans ultres del Gandia CF, Gandiblues i condemnat per haver agredit cinc joves, quatre d’ells menors d’edat en una trobada d’Escola Valenciana; Blai Bresó Benet, també amb antecedents penals i que porta tatuada la creu de ferro alemanya, el lema nazi «Got mit uns» i el logo dels Grups d’Acció Valencianistes (GAV), a més d’haver-se presentat pel grup ultra Coalició Valenciana a les municipals d’Alaquàs; o Francisco José Sargues Muñoz, excandidat per Albal de la formació blavera Coalició Avant.
España 2000 i un fugat
A més dels acusats vinculats als Yomus, a l’escrit del jutjat hi figura també Antonio Alemany Solsona, de 65 anys, que segons va informar Público, estaria vinculat al grup d’extrema dreta España 2000, i Francisco Moreno Moreno, de 66 anys, i vinculat al grupuscle ultra Defenem València.
Un cas a banda seria el de Luis Miguel Jiménez Garcia, un advocat amb despatx a València i Barcelona –sempre segons la mateixa investigació de Público- i que segons la interlocutòria es troba en «ignorat parador» a més de «nombrosos procediments existents contra ell en els Jutjats de València». Com a advocat s’hauria encarregat de la defensa d’un dels empresaris corruptes del cas Emarsa, José Luis Sena, per intentar simular una operació d’exportació de 10.000 taxis al Pakistan per estafar Hisenda. Sempre segons Público, Jiménez hauria estat «jugant al gat i a la rata» amb els jutjats, i hauria arribat a enviar un fax «recomanant» al jutge instructor que «quan no localitzen [l’advocat Luis Miguel Jiménez], que toquen al telèfon [no reproduït] i deixen el missatge que vulguen o desitgen a la secretària del despatx, qui farà arribar qualsevol tipus d’instruccions o missatge al referit lletrat». Segons la interlocutòria, Jiménez tindria un informe pericial que demostraria la seua alienació mental i abans de jutjar-lo caldria esbrinar «si cal considerar-lo potencialment reversible o per contra cal tindre’l [l’estat mental] per definitiu».
