Després d’una iniciativa coordinada entre la Plataforma per la Llengua i l’eurodiputat irlandès Chris MacManus, el Consell de la Unió Europea ha confirmat per escrit que mai no s’ha demanat a aquesta institució que faça oficial el valencià a la UE
El ministre d’Afers Exteriors espanyol havia afirmat, a final de l’any passat, que el govern de Zapatero havia demanat l’oficialitat del català i que açò no era possible perquè requeria la reforma dels Tractats
En resposta a una pregunta formal de l’eurodiputat irlandès en aquesta institució, el Consell també afirma que perquè una llengua esdevinga oficial a la Unió Europea, tan sols cal que ho decidisquen per unanimitat els estats membres que la conformen –a través del Reglament que estableix quines són les llengües oficials-, i no cal reformar cap Tractat europeu.
Aquestes dues afirmacions –que no s’ha demanat mai fins ara l’oficialitat del valencià i que no cal una reforma dels Tractats per aconseguir-la- contradiuen frontalment el que ha afirmat diverses vegades el govern espanyol sobre aquesta qüestió.
A final de 2021, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va declarar que el govern Zapatero ja havia sol·licitat l’oficialitat el 2004 i que se’ls havia denegat la petició perquè era una reforma que requeria la modificació dels Tractats.
Oportunitat de rectificació
A partir d’avui dissabte, Espanya ostenta la presidència rotatòria d’aquesta institució fins a final del 2023, un fet que succeeix una vegada aproximadament cada tretze anys. Per això, Plataforma per la Llengua reclama que s’aprofite l’oportunitat per situar temes a l’agenda i negociar prioritats, i que sol·licite la reforma del Reglament núm. 1 del 1958 del Consell, per incloure el català com a llengua oficial de la UE.
En un comunicat de premsa, l’entitat recorda que aquest reglament ja s’ha modificat fins a 7 vegades per afegir-hi noves llengües oficials. En un acte celebrat dimarts passat per reclamar l’oficialitat, amb la participació del periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor Halldor Mar, la vicepresidenta de la plataforma Mireia Plana va declarar: «Hi ha nou reunions en el marc de la presidència espanyola des de l’1 de juliol fins al dia de les eleccions. Nou reunions que són nou oportunitats perquè el govern de Sánchez faça aquesta petició als col·legues de la institució que ara presideixen».
Al febrer, més de 70 entitats i 50.000 particulars van donar suport a un manifest per demanar l’oficialitat del català. Entre les signants, hi ha el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, les Cambres de Comerç de Terrassa, Girona i Barcelona, l’Hospital Clínic, la CECOT, la Intersindical, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear i l’STEI de les Illes Balears.
