Els primers mesos del 1966 Raimon va començar les seues activitats internacionals: va cantar en diverses ciutats de Suïssa i de França, a la universitat belga de Lovaina i, a Washington, a la Universitat Georgetown, un recital organitzat per Ambler Moss, que fou vicecònsol dels EUA a Barcelona.
El 21 d’abril va actuar a París a la Sorbona i el 23, a la Mutualité. Bruno Coquatrix el va veure per la televisió francesa al programa «Cinc colonnes à la une» i després d’unes gestions a Madrid i Barcelona, el va localitzar a París i el va convidar a cantar a l’Olympia. Raimon va firmar un contracte amb la CBS per tres anys i tres àlbums.
El primer LP és el recital enregistrat en directe el 7 de juny del 1966 a l’Olympia, que va guanyar el premi Francis Carco al millor cantant estranger atorgat per l’Académie du Disque Français: hi trobem moltes cançons ja conegudes, una versió no censurada de Diguem no i altres d’inèdites a l’estat espanyol: Cançó del que es queda, No em mou al crit i He deixat ma mare.
Després del concert a l’Olympia de Paris, durant el mes de juny va actuar a Orleans, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà i Aubervilliers.
El juliol ho va fer a Washington; el setembre, al Folk Festival de Torino; el novembre a l’Homenatge a Picasso, al Palais des Sports de París, i el desembre, a Aix en Provence, i el Théatre Bobino de París.
Fonts: Fundació Raimon i Annalisa
