Carívia [Vídeo]

Res no sembla explicar per què les nits de Carívia són tan blaves. Meteoròlegs, físics i poetes d’arreu del món les han estudiat fins l’extenuació, sense arribar a trobar-ne cap motiu que els convenci, ni la situació geogràfica, ni la conjuntura provisional de les capes de l’atmosfera, ni el caprici d’algun déu enjogassat; primer, com una forma d’assolir l’èxit internacional i, potser, algun premi sucós; després, com un repte personal que, en alguns casos, ha resultat fatalment obsessiu.

És evident el color escollit per a la seua bandera, aquest blau únic de mar profund, que convida al respecte i a la solemnitat, i que no gosen fer servir en cap altra ocasió, en aquest país de terra endins, poc avesat a les sorpreses.

Visitar el país comporta no dormir a les nits, i sotmetre’s a la irresistible atracció de mirar el cel en silenci. L’endemà, els habitants us parlaran en veu baixa, amb respecte, sabedors que estareu colpits pel seu blau. Després, ja de retorn a casa, caldran setmanes per a adaptar-se a la vida anterior, i esperar que els sospirs s’extingeixen a poc a poc.