La Vall de Caïb [Vídeo]

Els pobles de la Vall de Caïb no estan repartits de qualsevol manera. Es diu que una intel·ligència superior, o una sensibilitat més aguda, els va col·locar amb cura per a trobar-te’ls caminant amb l’esforç precís: ni massa lluny ni massa prop, que calgui invertir energia sense arribar esgotat; ni massa amagats ni massa evidents, que la vista jugui a descobrir-los amb avidesa, darrere d’un turó no gaire alt o d’una roca cisellada com la cara d’una vella pagesa que ens observa en silenci.

Quan t’aproximes als pobles des d’un revolt, els admires sencers, i te’n fas càrrec, des d’una distància on hi arriba l’olor, de la seva estructura interna, del detall de la fesomia que en distingeix un de l’altre sense gosar dir quin té les teulades més amables o els balcons més treballats.

La tristesa d’abandonar-ne un no dura gaire, i li dona la mà a la il·lusió d’arribar al poble següent. Els pobles de la Vall de Caïb només competeixen per l’aigua quan hi ha sequera extrema. Si voleu ser ben rebuts, no la malbarateu. Quan en beveu, oferiu-ne a qui estigui a la vora, i tindreu amics per sempre.