La crisi del PP a Calp (Marina Alta) ha trastocat els plans del dirigent del partit al País Valencià, Carlos Mazón. I ha sigut així per un desenllaç que el també president de la Diputació d’Alacant no va preveure en cap moment.
A principis d’aquest any es va fer pública la tria de César Sánchez com a alcaldable d’aquesta localitat de 25.000 habitants. La designació va sorprendre en tant que Sánchez, que ja va ser alcalde de Calp entre 2011 i 2019, era enemic íntim de Carlos Mazón. L’ascens de l’actual dirigent del PP, fill polític d’Eduardo Zaplana, va ser promogut per Pablo Casado i Teodoro García Egea i va fer possible que l’actual president de la Diputació assolira aquest càrrec contra el desig de César Sánchez, el seu predecessor, que comptava amb perpetuar-se a la cúpula de la institució provincial. César Sánchez va ser un dels principals escuders de Francisco Camps a la demarcació d’Alacant, sector dirigent del PP amb què el zaplanisme va estar fortament enfrontat durant anys.
Sánchez, també diputat ras al Congrés, estava condemnat a l’ostracisme, però Mazón el va rescatar per a exercir una maniobra política. La divisió interna al PP de Calp havia empentat el regidor Domingo Sánchez, pròxim a César Sánchez, a explorar la creació d’un partit independent d’àmbit local. Per a evitar-ho, Mazón va nomenar César Sánchez candidat a l’alcaldia del municipi. Un fet que se sumava a la sensació del dirigent del PP valencià, que el considera millor candidat que l’alcaldessa actual.
La decisió va indignar la primera regidora, Ana Sala, que va oferir una roda de premsa en què va carregar amb força contra la maniobra de Mazón, de qui va dir que mai no s’hauria atrevit a fer-ho si Sala haguera sigut un home. «Si el meu nom fora Manolo, Juan o Carlos segurament això no hauria passat», va dir, i va titllar el moviment com a «cacicada».
El que Mazón no hauria esperat mai era que Sala fera el pas que ha acabat fent. Després d’expulsar dos regidors de l’equip de govern –un d’ells l’esmentat Domingo Sánchez–, Sala ha abandonat el PP abans de ser expulsada del partit i ha anunciat una nova candidatura independent que encapçalarà ella mateixa i en la qual l’acompanyarà el fins ara portaveu de Cs a la localitat, Juan Manuel del Pino. Mentrestant, Sala no deixarà el seu càrrec com a alcaldessa de Calp.
D’aquesta manera, si Mazón i el PP volien evitar una escissió de Domingo Sánchez, finalment se n’ha acabat produint una altra, però provocada per l’alcaldessa. Segons fonts internes del PP, Sala va ser temptada fins i tot amb un lloc d’eixida a la llista de les Corts valencianes per la demarcació d’Alacant, oferta que el seu entorn nega.
Tot i que a Calp no es preveu un resultat electoral que done majoria a les candidatures d’esquerres, l’escissió patida pel PP preocupa, perquè impedirà la majoria absoluta a què aspirava el partit. Ana Sala, que es presentarà amb la candidatura Somos Calpe, ha sabut teixir relacions i complicitats amb els veïns durant el seu període com a alcaldessa. Habitants de Calp defineixen la seua política com «marcadament populista», com una alcaldessa que «s’allunya dels problemes estructurals però que es guanya simpaties a còpia de subvencions generoses en àmbits com el de les festes o com el bo social durant èpoques difícils com la de la pandèmia». Tot el contrari que César Sánchez, qui el 2011 va heretar un Ajuntament endeutat i va prendre decisions poc populars, com la d’acomiadar més de mig centenar de treballadors municipals o apujar l’IBI en una etapa en què era imprescindible recaptar impostos.
Ana Sala va ascendir al PP després de huit anys com a regidora de César Sánchez. Filla d’una família acomodada, vinculada als negocis immobiliaris, és perfectament coneguda al poble i va accedir a la direcció local del partit amb el buit de poder que va deixar César Sánchez quan va marxar el 2015 a presidir la Diputació. El seu tarannà autoritari, segons lamenten alguns polítics locals, l’ha distanciada d’alguns companys de partit. Tot es va acabar trencant amb el nomenament de César Sánchez com a candidat, que Ana Sala no va assumir, i ara aspirarà a revalidar l’alcaldia des d’una candidatura local que no parteix com a favorita per a ser la més votada, però que serà un problema per a les aspiracions del PP.
