Nou moviment polític al Partit Popular d’Alacant. Qui fora alcalde de Calp (Marina Alta) i president de la Diputació d’Alacant entre 2015 i 2019, César Sánchez, tornarà a ser candidat a l’alcaldia aquest mes de maig després que Mazón l’haja triat per a posar ordre al partit en aquesta localitat, que es troba dividit malgrat governar Calp amb relativa comoditat.
Prova de la divisió interna que es viu al PP de la localitat és que l’actual alcaldessa, Ana Sala, va convocar una compareixença per a criticar el nomenament després de fer-se públic. Ni més ni menys, Sala va assegurar que «la maniobra recorda a la que en el seu dia van fer Pablo Casado i Teodoro García Egea contra Isabel Bonig».
Amb tota la intenció, Sala parlava d’una «maniobra» de la qual Mazón va ser gran protagonista, atès que va ser ell la persona triada per la direcció estatal del partit, en aquell moment liderada per Pablo Casado, per a convertir-se en el màxim dirigent del PP valencià a canvi de destronar Bonig, qui va ser forçada a fer un pas al costat i a no plantar batalla interna. En aquell moment, César Sánchez ja havia sigut desplaçat de la Diputació d’Alacant. L’accés de Casado a la direcció del PP estatal, l’any 2018, va anar acompanyat de l’empenta favorable a Mazón per controlar el PP de la demarcació d’Alacant –cal recordar que l’organització interna del PP és estrictament provincial– i, després de la derrota electoral del 2019, del PP del País Valencià. Amb aquesta intenció, Mazón va anar com a número dos de la llista a l’Ajuntament d’Alacant el 2019, fet que el va permetre accedir a la Diputació i presidir-la.
César Sánchez, que havia sigut el seu successor en aquest càrrec, havia donat suport a María Dolores de Cospedal en les primàries del PP estatal. Va intentar continuar davant la Diputació, però no li van permetre accedir a la institució provincial tot i haver-ho intentat presentant-se a la llista municipal de Llíber (Marina Alta), on va ser elegit regidor al 2019. D’aquesta manera, Sánchez es va centrar en la seua tasca com a diputat ras al Congrés. Sánchez, per cert, va ser un dels primers càrrecs del PP que va dir obertament que calia pactar amb Vox si els números ho permetien.
Anteriorment, en clau valenciana, Sánchez s’havia fet fort com una de les persones més properes a Francisco Camps –va ser assessor seu– en una demarcació, la d’Alacant, històricament dominada pel zaplanisme, representat clarament per Mazón i pels qui ara controlen el partit. Sánchez va ser diputat del 2007 al 2015 a les Corts.
La fortalesa actual de César Sánchez al si del PP té l’origen en la reconfiguració del partit a nivell estatal a l’abril, atès que és proper a la direcció, exercida per Alberto Núñez Feijóo, com també ho és l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala. Un dels homes decisius en aquesta cúpula és el valencià Esteban González Pons, conseller en diverses ocasions amb Francisco Camps com a president, que figura com a vicesecretari d’acció institucional del PP, si bé el seu pes intern va més enllà d’aquest càrrec.
Precisament, una de les febleses de Mazón es va evidenciar en el moment en què Casado, el seu màxim valedor, va haver de marxar de la direcció del PP després de la batalla plantejada i guanyada per Isabel Díaz-Ayuso. Feijóo va preferir no rellevar-lo de la direcció del partit al País Valencià, atès que ja estava quasi dos anys perfilant-se com a candidat a la presidència i quasi un any presidint el PP valencià, però no són pocs els qui donen per fet que, en cas de no guanyar les eleccions valencianes el 2023 –o en cas de no poder esdevenir president amb la suma de Vox–, Mazón quedarà molt qüestionat dins l’estructura del partit.
D’alguna manera, per tant, el moviment de Mazón recol·locant Sánchez a la vida municipal és interpretat com una maniobra per reconciliar les famílies internes que conviuen a la cúpula del PP i que, en funció dels resultats del pròxim cicle electoral, tendiran cap a la conciliació o cap a l’enfrontament.
