El 19 de març del 1960 el cantador Pep Gimeno Botifarra va nàixer al barri de la Jueria de Xàtiva (la Costera).
De xiquet, va començar a sentir les cançons tradicionals que cantava la seua àvia materna, Otilia Borredà, originària de Benigànim (la Vall d’Albaida). Va debutar en les albaes del carrer Puig de la seua ciutat amb catorze o quinze anys.
Posteriorment, es va integrar en el grup Sarau i l’Escola de Danses de Xàtiva. Amb aquest grup va enregistrar Balls i cançons de la Costera, una fita en la música tradicional valenciana per la seua qualitat. Botifarra hi interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l’estil amb el qual més s’identifica. En aquesta formació va conéixer Lola Tortosa la de la Torre, una cantadora amb una veu potent i càlida amb la qual forma parella artística.
Pep Gimeno ha dut a terme una important tasca de recuperació de les músiques de transmissió oral visitant pobles, parlant amb ancians que recordaven melodies, lletres i romanços, i recopilant tota aquesta informació a la qual dona forma juntament amb músics i balladors.
Botifarra té en cadascuna de les seues actuacions un moment per a recordar les persones que li van ensenyar aquestes peces, la tia Blanca la Resaora, la tia Emilieta Seguí, i tantes altres que ens han deixat aquestes joies de la cultura popular.
És reconegut com un dels cantadors més carismàtics de la música popular valenciana, pel seu caràcter afable i per la defensa de les nostres tradicions, col·laborant amb infinitat de grups, no només de folklore, sinó d‘altres estils.
Ha col·laborat amb Obrint Pas, Verdcel, Ovidi Twins, Néstor Mont, Emili Someño, Feliu Ventura i molts més.
El 2006 va publicar el primer disc en solitari Si em pose a cantar cançons, editat per Cambra Rècords, un treball brillant amb arranjaments del cantautor Néstor Mont i amb col·laboracions de luxe: Cristobal Rentero al llaüt, Joansa Meravella a les percussions, Juanjo Blanco a la bandúrria, Néstor Mont a la guitarra, Miquel Gil i Lola Tortosa a les veus. Fins a hui en dia ha tret a la llum una desena de treballs en solitari o conjuntament amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Unió Musical la Nucia, Spanish Brass, Pau Chàfer i Ahmed Touzani, entre altres. L’últim, Ja ve l’aire, va eixir a finals del 2022 i el va presentar el passat 13 de gener en un concert a a Sala Simfònica del Palau de les Arts de València.
Aquest àlbum va obtindre el Premi Ovidi Montllor 2007 al Millor disc de folk i noves músiques. Des d’aleshores, ha rebut un bon nombre de reconeixements, com ara el Premi Ovidi i Enderrock, la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura i el Premi Socarrat Major de l’AC Socarrats de Vila-real (la Plana Baixa).
