El passat dimecres es va produir una circumstància que fa uns anys hauria resultat impensable. Ciutadans, a través de la síndica Mamen Peris, un partit que des del minut zero ha menyspreat la creació d’una radiotelevisió pública valenciana, va donar els seus vots necessaris per a renovar Alfred Costa com a director general d’À Punt durant els pròxims tres anys. També va facilitar que Miquel Francés es convertira en president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
Aquest fet es va donar després que el diputat valencianista Josep Nadal anunciara, a través del seu Twitter, que no aniria a la comissió de què forma part, tot discrepant del seu partit, que havia confirmat el suport als moviments que s’havien de produir a la cúpula d’À Punt, i que hauran de culminar amb un ple a les Corts previst per al 30 de març gràcies als vots dels partits del Botànic i de Cs.
Amb Josep Nadal, l’altra diputada de Compromís que integra la comissió de la radiotelevisió pública, Mònica Àlvaro –que n’és portaveu–, també es va negar a assistir a la cita que havia de servir per a donar llum verda a la renovació d’Alfred Costa.
Àlvaro, periodista de formació, admet que ni ella ni Nadal han estat en la negociació de la coalició valencianista per a renovar Costa, i exigeix la creació d’un segon canal de ràdio i un segon canal televisiu. «No és una cosa que ens inventem: és un manament de la llei a la qual tant la direcció com la corporació s’han de comprometre», explica a aquest diari. «La direcció s’ha de sotmetre al manament de la llei i els grups polítics han de vigilar si la llei es compleix o no». Critica, al seu torn, que aquests segons canals encara no s’hagen creat encara que la llei fa anys que està en vigor.
Alhora, la diputada també diu ser conscient que la CVMC està «infradotada» en els pressupostos, tot i que «enguany està en condicions econòmiques d’incorporar aquests dos canals». El problema, puntualitza, és que «hem demanat pressupost per a saber què costaria aquesta mesura i no ens l’han donat». Al seu torn, la diputada es mostra preocupada pels «intents d’introduir una segona llengua en À Punt Mèdia» tot i que «la característica d’aquests mitjans públics és la transmissió en la nostra llengua, tal com marca la llei, i Compromís ha fet un advertiment a la direcció general en aquest sentit». Àlvaro advertia, de fet, en seu parlamentària, de la incongruència que es convocaren places per a la plantilla dels mitjans públics sense exigir el requisit de valencià.
Tot i que la diputada, pels arguments citats, «no podia votar a favor de Costa», entén que la seua coalició ho faça «amb les reivindicacions que ha posat damunt la taula i que es limiten al fet senzill de complir amb la llei». El també diputat Josep Nadal coincideix amb aquest argument. «No em decep que Compromís vote a favor, sinó que em decep la trajectòria d’À Punt». I considera, això sí, que la coalició valencianista es troba «poc situada» en aquesta qüestió. «Tenim els mitjans públics en contra: com a membre del partit m’he sentit silenciat, i com jo molts altres companys». Posa com a exemple que À Punt no es va fer ressò del dia que a les Corts es va votar a favor de la reversió del departament sanitari de la Marina Alta o que tampoc va parlar de la clàusula de salvaguarda de la taronja per a protegir-la de les importades de Sud-àfrica. «Tampoc no es van referir al comunicat que Compromís va fer en defensa dels joves de Pego: quan passen aquestes coses ens sentim silenciats, i és inevitable que el funcionament d’À Punt recorde el de Canal 9», critica.
Nadal va anar més enllà referint-se a l’època en què Canal 9 es nodria de les actuacions televisives de Bárbara Rey, que compara amb el fitxatge «d’un exministre», en referència al presentador Màxim Huerta, «que ni tan sols parla bé el valencià: sembla que s’intenta repetir la jugada d’agafar la gent que ja no volen a Madrid».
Pel que fa a la creació d’un segon canal tant de ràdio com de televisió, Nadal espera que «en algun moment n’hi haja», però «les respostes del director general em fan desconfiar». Segons argumenta, «un canal musical i de cultura es pot fer bé o malament, com tot en la vida, i si no em refie és perquè des de la direcció d’À Punt s’han burlat de nosaltres». Segons diu el diputat, «mai no ens han tractat amb respecte, sinó com si fórem un partit de l’oposició que acudeix a la comissió amb ocurrències rares: ens fan sentir-nos exclosos, sempre ens responen que no a tot, i que davant les nostres propostes sempre hi ha altres prioritats».
Cinc anys després de la recuperació de la radiotelevisió pública, no tothom al si del Botànic està il·lusionat amb l’esdevenir d’À Punt.
