El 18 d’octubre del 2020, la localitat de Pego (la Marina Alta) va veure com un grup ultra procedent de Gandia (la Safor), els Gandiblues, hi arribaven emetent consignes feixistes i protagonitzant accions provocadores en el context d’un partit de futbol entre els equips dels dos municipis. Un grup de joves de Pego van respondre i van ser encausats. Ara resten a l’espera de judici. Fiscalia demana, per als catorze acusats, una suma de 104 anys de presó per distints delictes. En parlem amb alguns dels encausats.
-Abans que res, expliqueu-me què va passar el 18 d’octubre del 2020…
– Aquell matí de diumenge del 18 d’octubre de 2020, un grup de neonazis anomenats «Gandiblues Ultras» vingueren al poble de Pego i es van dedicar a passejar-se pels carrers proclamant consignes feixistes, pegant adhesius amb simbologia nazi i amenaçant i escridassant als veïns i veïnes que els recriminaven les seues accions. Eixa mateixa vesprada, després que el boca a boca fera pública aquesta situació a gran part de la gent del poble, ens vam anar concentrant a l’entrada del camp de futbol un nombrós grup de gent per demostrar que en aquest poble rebutgem aquest tipus d’idees i que Pego és un poble amb arrels i sentiment antifeixistes.
-Havíeu tingut coneixement, alguna vegada, de qui eren els Gandiblues?
– No, però després dels fets, hem sabut que gent vinculada a aquest grup és dedicava a intimidar i provocar a la gent que assisteixen als Correllengua o als Aplecs.
-Quants encausats hi ha, entre la gent de Pego?
-Som catorze els acusats, tots de desordres públics. Dotze ho estan per atemptat i lesions. I dos també estem acusats d’amenaces. Per als qui estan acusat de desordres demanen tres anys i sis mesos de presó. Per als que tenen l’acusació d’amenaces, un any i tres mesos. I pel delicte d’atemptat, quatre anys i cinc mesos. Sumades totes les peticions, la pena més alta que demanen és de nou anys i nou mesos de presó, i la més baixa de quatre anys i nou mesos.
-En base a què us demanen 104 anys de presó en total?
– La Fiscalia ens demana un total de 104 anys de presó repartits entre els catorze joves de Pego, que suposadament, vam participar en aquella manifestació contra el feixisme. Als feixistes ni tan sols se’ls hi va obrir una investigació tot i ser identificats, i malgrat que algunes de les seues accions estan tipificades com a delicte.
-Entenen la desproporció d’aquesta denúncia?
-Considere que és l’expressió del caràcter repressiu d’aquest Estat. No la compartim, perquè entenem que hi ha una clara intencionalitat política de voler atemorir per a pròximes protestes, criminalitzar les diferents lluites, i finalment empresonar a qui no assumeix aquesta negació de drets i llibertats, com ara el de reunió com el de llibertat d’expressió…
-En quin moment van saber que els fets del 18 d’octubre del 2020 serien judicialitzats?
– L’endemà mateix dels fets es va produir la primera detenció, i unes setmanes més tard les de la resta. En eixe moment, i de la manera que es van produir les detencions, vam saber que ens enfrontaríem a aquest procés. Pel que fa a les acusacions concretes, ens van arribar a principis d’any, tant de Fiscalia com de les acusacions particulars.
-Han tornat a tindre notícia dels feixistes de Gandia que van aparèixer per Pego?
– No.
-Contra ells no hi ha cap denúncia penal…
– No, ells gaudeixen de la impunitat que li brinda un Estat amb una clara connivència amb el feixisme.
-Com ha rebut el vostre poble aquesta situació?
– Amb molta consternació i preocupació. Ja des del mateix moment de les detencions i amb l’excepcionalitat que hem viscut al poble en alguns moments concrets. Per exemple, amb la concentració de protesta per les detencions, en la qual es van establir controls de la Guàrdia Civil a les entrades del poble, que escorcollaven i retenien gent que havia vingut a mostrar la seua solidaritat. Però també amb molta solidaritat. El poble de Pego en aquest cas està sent un exemple contra la injustícia, en la defensa dels valors de l’antifeixisme i les llibertats. Tant nosaltres com les nostres famílies ens estem sentint molt recolzades i acompanyades durant aquest dur procés.
-N’hi ha hagut algun veí, entitat o partit que us haja donat l’esquena?
– Nosaltres ens hem recolzat amb la gent dels col·lectius de base i gent solidària que des del primer moment ha estat en nosaltres i ha sentit seua la causa, i donem mil gràcies a tota eixa gent.
-S’ha comparat el vostre cas amb els dels joves d’Altsasu, a Navarra. Us hi sentiu identificats?
– Altsasu és una baralla de bar. En canvi, si es té en compte aquest component ideològic es converteix en una macrocausa penal. El nostre cas, en canvi, va ser una resposta popular que dona peu a una manifestació antifeixista de més de cent persones. Entenem que hi ha una clara intencionalitat d’atemorir aquest tipus de protestes i hi ha un acarnissament per criminalitzar les formes, la lluita i el contingut polític d’aquesta protesta.
-Si s’hagueren de quedar amb alguna mostra de solidaritat de les que fins ara han rebut, amb quina es quedarien?
-Cal agrair a tota la gent i als espais solidaris que ens obrin les portes i senten seua la causa, a totes eixes persones solidàries que lluiten per totes les represaliades per lluitar per una causa justa. Nosaltres no defallim per totes elles, per totes les que han sigut i volen ser.
-Per últim, van donar suport a la manifestació alternativa del 9 d’Octubre.
-Sí, una vegada més, les antifeixistes omplírem els carrers de València en la diada nacional del País Valencià. Aquest dia va ser una altra demostració de forces antifeixistes a la ciutat de València, on cridem i ens manifestem per la defensa dels nostres drets i llibertats i contra el feixisme. Però entenem que el compromís i implicació antifeixista és treballa diàriament a les escoles, carrers, llocs de feina i oci… Una vegada més, les joves estiguérem a peu de carrer defensant i conquerint millores per a tota la nostra gent, per a tota la nostra classe.
