El 26 de febrer del 1942 va nàixer a Barcelona la cantautora, locutora de ràdio i actriu Guillermina Motta.
El 1963 es va unir als Setze Jutges i l’any següent va publicar el primer single. El 1965 va enregistrar Recital Guillermina Motta, que va obtindre el Gran Premi del Disc Català.
Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor (1968), Cançons que estimo (1974), Canticel (1976, sobre textos de J.Carner), Una bruixa com les altres (1981) o Íntim (1999, versions de cantants francesos).
Paral·lelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic: Guillermina Show (1967), Remena nena (1970, versions de cuplets catalans), Tango (1972, amb E. Barbat), Guillermotta en el país de las Guillerminas (1972, lletres de M.V. Montalbán), Vota Motta (1977), Les Guillermines del Rei Salomó (1981) i Lluny de Malibú (1987). Ha protagonitzat també diverses produccions televisives.
El 2002 es va retirar dels escenaris i no accepta guardons o reconeixements d’entitats culturals ni institucions polítiques. El 2007 va ser guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la tasca duta a terme amb Els Setze Jutges, però no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard.
Els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de música a la ràdio catalana, com ara Al cap dels anys, Afectes molt especials, o Segons la lluna a Catalunya Ràdio.
