El 17 de febrer del 2001 Antònia Font va presentar a l’Espai de Barcelona el segon àlbum, A Rússia, dins de la Setmana de les Illes Balears. El treball conté un total de quinze cançons independent entre si i inclou una dedicatòria en un to surrealista: «…a la gent de Rússia, que hi fa tan fred, és tan gran i és tan enfora que me vénen ganes de plorar…». Va obtindre el premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
Pel que fa a la lletra i segons explicà Joan Miquel Oliver, van fugir «d’explicar històries de personatges, des del punt de vista del lletrista, per fer una feina més seriosa i més ben feta».
La producció va provar de no introduir instrumentació que no poguera ser reproduïda per ells mateixos en el directe. El disc va ser d’un estil menys pop que el seu predecessor. De nou, són descrits com a vitamínics i amb lletres properes al surrealisme.
El grup mallorquí Antònia Font es va fundar el 1997, quan Joan Miquel Oliver, guitarrista de La Fosca, va entrar en contacte amb Pere Debon (bateria) i tots dos van decidir muntar una banda. Segons Oliver, la idea era «intentar treure uns temes mediterranis amb aquell puntet domèstic surrealista». Pau Debon, el vocalista del grup, va ingressar en el projecte musical de la mà del seu germà Pere, el qual va fer escoltar un casset a Oliver en què se sentia en Pau cantar. Més endavant, va entrar el teclista Jaume Manresa i, finalment, el baixista Pere Estarellas.
Va editar una maqueta el mateix any de la creació i el 1998 van enregistrar el primer àlbum titulat amb el mateix nom del grup. Entre disc i disc, Pere Estarellas va abandonar la banda i va ser substituït per Joan Roca, que provenia del grup de música tradicional, Herbes Dolces. La formació es mantingué estable fins a la separació el 2013.
El 2021 els membres del grup van informar que reformarien el grup l’any vinent, al festival Primavera Sound. El març del 2022 va tornar amb Un minut estroboscòpica, el seu primer àlbum en una dècada.
