El 20 de gener del 1985 Maria del Mar Bonet va presentar el disc Anells d’aigua a l’Auditorium de Palma. Ho va fer acompanyada de l’Ensemble de Musique Traditionnelle de Tunis, dirigit per Fethi Zghonda, que ja havia tocat amb ella en el programa Musical Exprés d’Àngel Casas l’any 1981. Des de llavors Maria del Mar Bonet i Fethi Zghonda van mantindre una amistat creativa que va culminar amb la participació del grup tunisià en aquest disc.
També la van acompanyar Lautaro Rosas i Javier Mas, i s’hi van incorporar Jordi Rallo als tables indis i Steve de Swardt al baix elèctric, a més a més de Salvador Font a la bateria i d’Antoni Saigi.
En el disc hi ha altres col·laboracions com la de Rafael Subirachs, que posa veu a Ànima morta, i la de Gregorio Paniagua, que toca el violoncel i la viola de roda a Dansa de la primavera. La majoria de les cançons del disc són poemes de Maria del Mar Bonet excepte dues, el romanço El salt de la bella dona, escrit per Gabriel Janer Manila, i la cançó popular catalana Ànima morta. La cançó Dansa de la primavera és lletra de Maria del Mar Bonet sobre una música antiga jueva adaptada per Gregorio Paniagua.
Moltes de les cançons d’Anells d’aigua com ara Bir-demet yasemen, cançó armènia amb què Maria del Mar Bonet fa un poema sobre el desig, Viure sense tu o Dansa de la primavera s’han convertit en clàssics en el seu repertori. Aquest és un disc on la font oriental que tant s’havia intuït en discs anteriors pren un gran protagonisme.
Posteriorment, va presentar l’àlbum al Palau de la Música Catalana el 26 de març, i el dia 28 del mateix mes, al Teatro Alcalà de Madrid. Va dur a terme una gira per Catalunya en què va destacar el concert a les escales de la catedral de Girona al juny, o l’actuació també estival dins del Festival de Torroella de Montgrí.
Les nits a la plaça del Rei d’aquest any, 1985, també van ser escenari de la presentació del disc. El 6 de juliol, quan va acabar el seu recital, va haver de marxar corrents, custodiada per un cotxe de la policia municipal que la va ajudar a travessar la ciutat de Barcelona fins al camp del Barça: Lluís Llach hi estava fent un concert multitudinari on l’havia convidada a cantar, juntament amb ell mateix i Marina Rossell, el Cant de l’enyor.
Frankfurt, Brussel·les o les Cluses són altres ciutats on la cantant va fer recitals aquell any.
Fonts: Anells d’aigua, Ariola, 1985, a mariadelmarbonet.com
