La Comissió Ciutat-Port ha interposat aquest dilluns dos recursos contenciosos-administratius davant el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) contra els recents acords de l’Autoritat Portuària de València, relatius un a l’aprovació del projecte constructiu del moll de contenidors de l’ampliació nord del Port de València i l’altre contra la concessió administrativa a favor de Balearia Eurolíneas Marítimas, SA, per a la construcció i explotació de la terminal de passatgers. A més, ha demanat mesures cautelars perquè es paralitze aquest últim procés amb l’objectiu de «protegir la salut de la població de Natzaret», segons ha explicat l’entitat en un comunicat.
D’una banda, la plataforma ciutadana ha presentat un recurs contra l’acord del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València, amb data 2 de desembre del 2022, d’aprovació del «Projecte constructiu del Moll de Contenidors de l’Ampliació Nord del Port de València». El segon recurs és contra l’acord del Consell d’Administració del 10 de novembre de 2022, de concessió administrativa a favor de Balearia Eurolíneas Marítimas SA, per a la construcció i explotació d’una Terminal Pública de Passatgers entre el Moll de Ponent i el Moll Espigó Túria Nord del Port de València.
A més, en aquest recurs, la Comissió Ciutat-Port ha sol·licitat al Tribunal que adopte la mesura cautelar de suspendre l’execució d’aquest acord, perquè «manca d’avaluació ambiental de cap tipus» i perquè considera que «una probable sentència estimatòria perdria la seua eficàcia, atès que el bé jurídic que es pretén salvaguardar, el medi ambient i la salut de la població dels barris pròxims, ja s’hauria vist perjudicat si les obres de la concessió hagueren continuar endavant».
La Comissió remarca «el seu ferm propòsit de no consentir ni un sol acord de l’Autoritat Portuària de València relatiu al macroprojecte d’ampliació del port de València», una infraestructura que considera «innecessària, lesiva per al medi ambient, que destina ingents recursos públics que es retiren de necessitats més apressants i que devalua la imatge de la ciutat».
La Comissió ha criticat que l’APV «pretén traslladar la ubicació de la terminal de passatgers des de l’ampliació nord, al nou dic que ara es pretén reutilitzar per a generar una gran esplanada de contenidors –i l’adjudicació dels quals ha sol·licitat la naviliera MSC–, al sud, on abans s’explotaven les drassanes d’Unió Naval de València –empresa pertanyent al Grup Boluda–, entre el Moll de Ponent i el Moll Espigó Túria.
La plataforma ha advertit que això entra en «oberta contradicció amb la vigent Delimitació d’Espais i Usos Portuaris de València», amb el pla director del Port i que es realitza «sense avaluació ambiental». A més, considera que el canvi d’ubicació i d’ús té «un efecte significatiu advers sobre el medi ambient perquè al sud es troba el barri de Natzaret, sotmès des de fa molt de temps a la pressió del Port i que, per la nova ubicació. patirà els impactes sobre l’atmosfera derivats de l’augment d’atracaments de grans bucs i de la mobilitat dels turistes de creuers en la visita de la ciutat».
La Comissió Ciutat-Port, en el seu escrit d’interposició, denuncia que amb els seus acords l’Autoritat Portuària de València «tracta de desordenar el procediment lògic, amb la previsible conseqüència pràctica que se sostraguen de l’obligació d’avaluació decisions que, considerades conjuntament, poden tindre repercussions importants sobre el medi ambient».
El col·lectiu es pregunta si l’APV ha atorgat la concessió sense modificar del Pla Director d’Infraestructures i la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris per a consumar un fet amb caràcter previ a l’avaluació ambiental. «Aquesta actuació pot comprometre l’adopció de mesures correctores i l’establiment de compensatòries que haurien d’anar a càrrec de l’explotador de la concessió», ha afirmat.
«Estem davant una decisió prèvia a l’avaluació ambiental, adoptada sense cap consideració a l’aspecte ambiental més significatiu de contaminació atmosfèrica i els seus efectes sobre els habitants del Barri de Natzaret. La falta d’avaluació ambiental implica la nul·litat de ple dret de la concessió», sosté Ciutat-Port.
